Lucas 3

Yesus Aqa Anjam Bole 2000 (BOJ) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 — ausente —
1 Era o décimo quinto ano do reinado do imperador Tibério César. Pôncio Pilatos era governador da Judeia; Herodes Antipas governava a Galileia; seu irmão Filipe governava a Itureia e Traconites; e Lisânias governava Abilene.
2 — ausente —
2 Anás e Caifás eram os sumos sacerdotes. Nesse ano, veio uma mensagem de Deus a João, filho de Zacarias, que vivia no deserto.
3 Jon a sawa kalil Jordan ya qalaq di soqneb qaji deq giloqnsiqa Qotei aqa anjam palontoqnsiq tamo uŋgasari naŋgi endegsi minjroqnej, “Niŋgi are bulyibqa e na niŋgi yansŋgwai. Amqa Qotei a nuŋgo une kalil kobotetŋgwas.”
3 João percorreu os arredores do rio Jordão, pregando o batismo como sinal de arrependimento para o perdão dos pecados.
4 Jon a kumbra degyej deqa anjam bei Qotei aqa medabu o tamo Aisaia nami neŋgreŋyej qaji di aqa damu brantej. A Jon qa anjam endegsi neŋgreŋyej, “Tamo bei a wadau sawaq di tigelosimqa a tulaŋ leleŋoqnsim tamo uŋgasari naŋgi endegsim minjroqnqas, ‘Tamo Koba a bqajqa gam gereiyetiy. Gam tingitetiy.
4 O profeta Isaías se referia a João quando escreveu em seu livro: “Ele é uma voz que clama no deserto: ‘Preparem o caminho para a vinda do Senhor! Abram uma estrada para ele!
5 Botau kalil mororyiy. Mana kokba ti mana kiñilala ti kalil giŋgeŋnjrsib taqal atiy. Gam kaneŋo kalil tingitiy. Gam niñaqejunub qaji kalil di dego gereiyiy.
5 Os vales serão aterrados, e os montes e as colinas, nivelados. As curvas serão endireitadas, e os lugares acidentados, aplanados.
6 Yimqa tamo uŋgasari sawa sawa kalilq di unub qaji naŋgi Qotei na padalo sawaq dena eleŋam unqab.’”|alt="John the Baptist" src="CN01651B.tif" size="span" loc="Luk 3:6" copy="Cook" ref="Luk 3:6"
6 Então todos verão a salvação enviada por Deus’”.
7 Tamo uŋgasari tulaŋ gargekoba naŋgi Jon na yansnjrqa marsibqa aqa areq beqnabqa siŋgila na endegsi minjroqnej, “Niŋgi kumbra uge yo qaji tamo. Niŋgi amal uge bul. Niŋgi yai na merŋgwoqa mondoŋ Qotei aqa minjiŋ nuŋgoq aiyaim deqa ulaosib ijoq bonub?
7 João dizia às multidões que vinham até ele para ser batizadas: “Raça de víboras! Quem os convenceu a fugir da ira que está por vir?
8 Niŋgi are bulyiy. Osib nuŋgo kumbra uge kalil uratosib kumbra bole bole yoqniy. Yim e unsiy marqai, ‘Bole, niŋgi are bulyonub.’ Osiy niŋgi yansŋgwai. Niŋgi endegsib are qalaib, ‘Abraham a gago moma utru unu deqa iga Qotei aqa ŋamgalaq di tamo bole.’ Niŋgi degsib are qalaib. Niŋgi quiy. Qotei na marimqa meniŋ kalil endi dego tamo bulyosib tigelosib Abraham aqa moma brantqab.
8 Provem por suas ações que vocês se arrependeram. Não digam uns aos outros: ‘Estamos a salvo, pois somos filhos de Abraão’. Isso não significa nada, pois eu lhes digo que até destas pedras Deus pode fazer surgir filhos de Abraão.
9 Qotei na tapor qalat ojsiqa ŋam qomqajqa utruq di atej unu. Deqa ŋam kalil gei bole atosaieqnub qaji di Qotei na tapor dena qomeleŋosim ŋamyuwoq di breinjrqas.”
9 Agora mesmo o machado do julgamento está pronto para cortar as raízes das árvores. Toda árvore que não produz bons frutos será cortada e lançada ao fogo”.
10 Jon a tamo uŋgasari naŋgi anjam degsi minjrnaqa naŋgi na kamba nenemyeb, “Ni anjam degsi mergonum deqa iga kumbra kiyeryqom?”
10 As multidões perguntavam: “O que devemos fazer?”.
11 Onaqa Jon na minjrej, “Ni gara aiyel soqnimqa bei osim tamo gara saiqoji di ye. Ni iŋgi uyo soqnimqa qudei osim tamo iŋgi saiqoji di anaiye.”
11 João respondeu: “Se tiverem duas vestimentas, deem uma a quem não tem. Se tiverem comida, dividam com quem passa fome”.
12 Onaqa takis o qaji tamo qudei naŋgi Jon na yansnjrqa marsibqa aqa areq bosib nenemyeb, “O Qalie Tamo, ni mare. Iga takis o qaji tamo. Deqa iga kumbra kiyeryqom?”
12 Cobradores de impostos também vinham para ser batizados e perguntavam: “Mestre, o que devemos fazer?”.
13 Onaqa Jon na minjrej, “Nuŋgo gate kokba naŋgi takis silali gembub niŋgi oqajqa merŋgonub kere dego oqniy. Silali bei laŋa goge ataib.”
13 Ele respondeu: “Não cobrem impostos além daquilo que é exigido”.
14 Onaqa qaja tamo qudei naŋgi Jon aqa areq gilsib nenemyeb, “Ni mare. Iga kumbra kiyeryqom?” Onaqa Jon na minjrej, “Niŋgi tamo naŋgi ugeugeinjraib. Osib naŋgo silali bajiŋoqnaib. Niŋgi tamo qudei gisaŋ na naŋgo jejamuq di une qametnjraib. Niŋgi endegsib are qaloqniy, ‘Gago awai iga eqnum di iga qa kere.’”
14 “E nós?”, perguntaram alguns soldados. “O que devemos fazer?” João respondeu: “Não pratiquem extorsão nem façam acusações falsas. Contentem-se com seu salário”.
15 Bati di tamo uŋgasari naŋgi Kristus bqajqa tariŋoqnsib soqneb. Deqa naŋgi Jon aqa anjam quoqnsib are qaloqneb, “Jon a Kristus kiyo?”
15 Todos esperavam que o Cristo viesse em breve, e estavam ansiosos para saber se João era ele.
16 Onaqa Jon a naŋgo areqalo di qalieosiqa minjrej, “Tamo Koba a bunuqna ijo qoreq na bqas. A tamo siŋgila koba. Ijo siŋgila aqa siŋgila ti keresai. Deqa e a kaŋgalyqajqa e tamo bolesai. E ya na laŋa yansŋgeqnum. Ariya Tamo Koba a bosimqa Mondor Bole aqa siŋgila na ti ŋamyuwo na ti niŋgi yansŋgwas.
16 João respondeu às perguntas deles, dizendo: “Eu os batizo com água, mas em breve virá alguém mais poderoso que eu, alguém tão superior que não sou digno de desatar as correias de suas sandálias. Ele os batizará com o Espírito Santo e com fogo.
17 A bem sum ñoqoryosim damu eleŋosim aqa talq di atqas. Osim a bem sum aqa suwi breinjrim ŋamyuwo gaigai yuejunu qaji dia yuekritqab.”
17 Ele já tem na mão a pá, e com ela separará a palha do trigo, a fim de limpar a área onde os cereais são debulhados. Juntará o trigo no celeiro, mas queimará a palha num fogo que nunca se apaga”.
18 Jon na tamo uŋgasari naŋgo are qametnjrqa osiq deqa anjam gargekoba naŋgi minjroqnej. A Qotei aqa anjam bole naŋgi minjroqnej.
18 João usou muitas advertências semelhantes ao anunciar as boas-novas ao povo.
19 Bati bei Jon na mandor Herot aqa une qa ŋiriŋtej. Aqa une agi a na aqa segi was aqa ŋauŋ Herodias yaiyosiq ej. Une deqa ti kumbra uge uge kalil Herot a yoqnej qaji deqa ti Jon na ŋiriŋtej.
19 João também criticou publicamente Herodes Antipas, o governador da Galileia, por ter se casado com Herodias, esposa de seu irmão, e por muitas outras maldades que havia cometido.
20 Deqa Herot a olo kumbra uge bei dego yej. Aqa kumbra uge bei agiende. A Jon ojsiqa tonto talq di waiyej.
20 A essas maldades Herodes acrescentou outra, mandando prender João.
21 Ariya tamo uŋgasari kalil naŋgi yanso eqnabqa Yesus a dego yanso ej. Yanso osiqa bati deqa a tarosiq laŋ goge koqyosiq Qotei pailyeqnaqa laŋ waqej.
21 Certo dia, quando as multidões estavam sendo batizadas, Jesus também foi batizado. Enquanto ele orava, o céu se abriu,
22 Laŋ waqonaqa Mondor Bole a binoŋ bulosiq aisiqa Yesus aqa jejamuq di awoej. Awoonaqa laŋ goge na Qotei aqa anjam bei endegsi brantej, “Ni ijo segi aŋgro qujai. E ni tulaŋ qalaqalaimeqnum. E ni qa tulaŋ areboleboleibeqnu.”
22 e o Espírito Santo desceu sobre ele em forma corpórea como uma pomba. E uma voz do céu disse: “Você é meu filho amado, que me dá grande alegria”.
23 Yesus aqa wausau 30 kereonaqa aqa wau utru atej. Naŋgi Yesus qa endegsib maroqneb, “A Josep aqa ŋiri.” Yesus aqa moma naŋgo ñam kalil agi marqai. Josep a Heli aqa ŋiri.
23 Jesus estava com cerca de trinta anos quando começou seu ministério. Jesus era conhecido como filho de José. José era filho de Eli.
24 Heli a Matat aqa ŋiri. Matat a Livai aqa ŋiri. Livai a Melki aqa ŋiri. Melki a Janai aqa ŋiri. Janai a Josep aqa ŋiri.
24 Eli era filho de Matate. Matate era filho de Levi. Levi era filho de Melqui. Melqui era filho de Janai. Janai era filho de José.
25 Josep a Matatias aqa ŋiri. Matatias a Amos aqa ŋiri. Amos a Nahum aqa ŋiri. Nahum a Esli aqa ŋiri. Esli a Nagai aqa ŋiri.
25 José era filho de Matatias. Matatias era filho de Amós. Amós era filho de Naum. Naum era filho de Esli. Esli era filho de Nagai.
26 Nagai a Mat aqa ŋiri. Mat a Matatias aqa ŋiri. Matatias a Semen aqa ŋiri. Semen a Josek aqa ŋiri. Josek a Joda aqa ŋiri.
26 Nagai era filho de Maate. Maate era filho de Matatias. Matatias era filho de Semei. Semei era filho de Joseque. Joseque era filho de Jodá.
27 Joda a Joanan aqa ŋiri. Joanan a Resa aqa ŋiri. Resa a Serubabel aqa ŋiri. Serubabel a Sealtiel aqa ŋiri. Sealtiel a Neri aqa ŋiri.
27 Jodá era filho de Joanã. Joanã era filho de Ressa. Ressa era filho de Zorobabel. Zorobabel era filho de Salatiel. Salatiel era filho de Neri.
28 Neri a Melki aqa ŋiri. Melki a Adi aqa ŋiri. Adi a Kosam aqa ŋiri. Kosam a Elmadam aqa ŋiri. Elmadam a Er aqa ŋiri.
28 Neri era filho de Melqui. Melqui era filho de Adi. Adi era filho de Cosã. Cosã era filho de Elmadã. Elmadã era filho de Er.
29 Er a Josua aqa ŋiri. Josua a Elieser aqa ŋiri. Elieser a Jorim aqa ŋiri. Jorim a Matat aqa ŋiri. Matat a Livai aqa ŋiri.
29 Er era filho de Josué. Josué era filho de Eliézer. Eliézer era filho de Jorim. Jorim era filho de Matate. Matate era filho de Levi.
30 Livai a Simeon aqa ŋiri. Simeon a Juda aqa ŋiri. Juda a Josep aqa ŋiri. Josep a Jonam aqa ŋiri. Jonam a Eliakim aqa ŋiri.
30 Levi era filho de Simeão. Simeão era filho de Judá. Judá era filho de José. José era filho de Jonã. Jonã era filho de Eliaquim.
31 Eliakim a Melea aqa ŋiri. Melea a Mena aqa ŋiri. Mena a Matata aqa ŋiri. Matata a Natan aqa ŋiri. Natan a Devit aqa ŋiri.
31 Eliaquim era filho de Meleá. Meleá era filho de Mená. Mená era filho de Matatá. Matatá era filho de Natã. Natã era filho de Davi.
32 Devit a Jesi aqa ŋiri. Jesi a Obet aqa ŋiri. Obet a Boas aqa ŋiri. Boas a Salmon aqa ŋiri. Salmon a Nason aqa ŋiri.
32 Davi era filho de Jessé. Jessé era filho de Obede. Obede era filho de Boaz. Boaz era filho de Salmom. Salmom era filho de Naassom.
33 Nason a Aminadap aqa ŋiri. Aminadap a Atmin aqa ŋiri. Atmin a Arni aqa ŋiri. Arni a Hesron aqa ŋiri. Hesron a Peres aqa ŋiri. Peres a Juda aqa ŋiri.
33 Naassom era filho de Aminadabe. Aminadabe era filho de Admim. Admim era filho de Arni. Arni era filho de Esrom. Esrom era filho de Perez. Perez era filho de Judá.
34 Juda a Jekop aqa ŋiri. Jekop a Aisak aqa ŋiri. Aisak a Abraham aqa ŋiri. Abraham a Tera aqa ŋiri. Tera a Nahor aqa ŋiri.
34 Judá era filho de Jacó. Jacó era filho de Isaque. Isaque era filho de Abraão. Abraão era filho de Terá. Terá era filho de Naor.
35 Nahor a Seruk aqa ŋiri. Seruk a Reu aqa ŋiri. Reu a Pelek aqa ŋiri. Pelek a Eber aqa ŋiri. Eber a Sela aqa ŋiri.
35 Naor era filho de Serugue. Serugue era filho de Ragaú. Ragaú era filho de Faleque. Faleque era filho de Éber. Éber era filho de Salá.
36 Sela a Kainan aqa ŋiri. Kainan a Arpaksat aqa ŋiri. Arpaksat a Siem aqa ŋiri. Siem a Noa aqa ŋiri. Noa a Lamek aqa ŋiri.
36 Salá era filho de Cainã. Cainã era filho de Arfaxade. Arfaxade era filho de Sem. Sem era filho de Noé. Noé era filho de Lameque.
37 Lamek a Metusela aqa ŋiri. Metusela a Enok aqa ŋiri. Enok a Jaret aqa ŋiri. Jaret a Mahalalel aqa ŋiri. Mahalalel a Kenan aqa ŋiri.
37 Lameque era filho de Matusalém. Matusalém era filho de Enoque. Enoque era filho de Jarede. Jarede era filho de Maalaleel. Maalaleel era filho de Cainã.
38 Kenan a Enos aqa ŋiri. Enos a Set aqa ŋiri. Set a Adam aqa ŋiri. Adam a Qotei aqa ŋiri.
38 Cainã era filho de Enos. Enos era filho de Sete. Sete era filho de Adão. Adão era filho de Deus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.