João 4
Janji beluke (ALPNT) vs VC
1 Tamata Parisiaru esi lene be tamata boka titinai esi ono Yesuse Eni maka lulua kai esi kotie Yesuse Ibaptisesi, eti boka lesi bei rebe luake kena lulu Yohanese.
1 O Senhor soube que os fariseus tinham ouvido dizer que ele recrutava e batizava mais discípulos que João
2 Eleyo Yesuse ruaI baptise mo, po Eni maka luluaru pine esi baptisesi.
2 {se bem que não era Jesus quem batizava, mas os seus discípulos}.
3 Kena Yesuse Irekwa be tamata Parisiaru esi lene kena saisa rebe Yesuse kai Eni kwetelaru esi onoule peneka hoko Ikeu bei otoi Yudea leke leu suike me otoi Galilea.
3 Deixou a Judéia e voltou para a Galiléia.
4 Kena Ikeure, Ikeue otoi Samaria.
4 Ora, devia passar por Samaria.
5 Eleki Iluake me kota sae me otoi Samaria esi nane Sikare. Kota mere lau bei tapele rebe akmena Israelaru esi ntuana mena Yakupe irilukele ete eni nanae Yusupe mo.
5 Chegou, pois, a uma localidade da Samaria, chamada Sicar, junto das terras que Jacó dera a seu filho José.
6 Yakupe eni prigire ete mere. Yesuse nanaIje kerae lalane hoko Irue me prigi mere esi leine. Kena mere kasuke olasa butu esa lesini lua hkwata.
6 Ali havia o poço de Jacó. E Jesus, fatigado da viagem, sentou-se à beira do poço. Era por volta do meio-dia.
7 — ausente —
7 Veio uma mulher da Samaria tirar água. Pediu-lhe Jesus: Dá-me de beber.
8 — ausente —
8 {Pois os discípulos tinham ido à cidade comprar mantimentos.}
9 Bina Samaria mere ibeteke lokoI be, “AmaKu, Ale tamata Yahudi, aure tamata Samaria. Le mula pine ama akotie kwele bei au kena Akinure?” Ilepa loko Yesuse ele mere le piasare tamata Yahudiaru esi ono ebe kai tamata Samaria mo.
9 Aquela samaritana lhe disse: Sendo tu judeu, como pedes de beber a mim, que sou samaritana!... {Pois os judeus não se comunicavam com os samaritanos.}
10 Yesuse Iombe, “Kuanae, sepo arekwa Au meije sire, kai sepo arekwa Alla Eni misete rebe Irilukele ete tamatare hoko kuanae ruamu pine akotie kwele bei Au kena akinue. Kai namake pine Au riluke kwele rebe eono hlamate ete ale.”
10 Respondeu-lhe Jesus: Se conhecesses o dom de Deus, e quem é que te diz: Dá-me de beber, certamente lhe pedirias tu mesma e ele te daria uma água viva.
11 Bina mere iombe, “Ntuane, Amu maka ripa kwele sae mo kai prigi meije nanu titinai, hoko Asupu kwele rebe eriluke hlamate mere bei etia?
11 A mulher lhe replicou: Senhor, não tens com que tirá-la, e o poço é fundo... donde tens, pois, essa água viva?
12 Yakupe amiki ntuane mena iriluke prigi meije ete ami. Ruai eri rana kwele bei meije kena ikinue kai eni bina kai nanaru kai eni binatanaru kinu beije neka. Hoko AmaKu Anoake be Alesi bei amiki ntuane mena Yakupe yake.”
12 És, porventura, maior do que o nosso pai Jacó, que nos deu este poço, do qual ele mesmo bebeu e também os seus filhos e os seus rebanhos?
13 Yesuse Iombe, “Sire pine ikinu kwele meije, kmalakeni suike sa,
13 Respondeu-lhe Jesus: Todo aquele que beber desta água tornará a ter sede,
14 po sire pine ikinu kwele rebe Au rilukele eteije, eti pelare kmalakeni moneka. Le kwele rebe Au rilukele eteije ekeu rame me laleije eti isupu rue kai Alla eti pela.”
14 mas o que beber da água que eu lhe der jamais terá sede. Mas a água que eu lhe der virá a ser nele fonte de água, que jorrará até a vida eterna.
15 Bina mere iombe, “Ntuane, riluke kwele mere ete au, leke kmalake au yake kai au luake lomei kena kerie kwele yanoma.”
15 A mulher suplicou: Senhor, dá-me desta água, para eu já não ter sede nem vir aqui tirá-la!
16 Yesuse Iombe, “Keu koti amu mokwai ilomei.”
16 Disse-lhe Jesus: Vai, chama teu marido e volta cá.
17 Bina mere iombe, “Auku mokwai sae mo.”
17 A mulher respondeu: Não tenho marido. Disse Jesus: Tens razão em dizer que não tens marido.
18 le akai mokwaia lima peneka kai mokwai rebe irue kai ale mere lekwe amu mokwai mo.”
18 Tiveste cinco maridos, e o que agora tens não é teu. Nisto disseste a verdade.
19 Bina mere iombe, “Tuhane, meije pine au rekwa be Ale nabi.
19 Senhor, disse-lhe a mulher, vejo que és profeta!...
20 Amiki ntuana menaru esi tatu loko Alla kena ulate meije po imi tamata Yahudiaru imi sukare tamata esi tatu loko Allare batuke me kota Yerusaleme.”
20 Nossos pais adoraram neste monte, mas vós dizeis que é em Jerusalém que se deve adorar.
21 Yesuse Iombe, “Kuanae, persaye loko Au, roma esi petu hoko tamata esi tatu loko Alla Amate mei ulate meije moneka kai me kota Yerusaleme moneka.
21 Jesus respondeu: Mulher, acredita-me, vem a hora em que não adorareis o Pai, nem neste monte nem em Jerusalém.
22 Imi tamata Samariaru imi tatu loko Alla po imi rekwa mo be Alla mere sire. Po ami tamata Yahudiaru, ami tatu loko Alla le ami rekwa beiNi le tatike pine rue kai Alla eti pelare ebei tamata Yahudi.
22 Vós adorais o que não conheceis, nós adoramos o que conhecemos, porque a salvação vem dos judeus.
23 Po roma esi petu kai esi peture meije peneka tamata esi tatu loko Alla kena cara tinai le Alla Eni Rore Itapasi leke esi rekwa tatu loko Amate Elake. Le Alla Isukare tatu lokoIje kena cara ele mere.
23 Mas vem a hora, e já chegou, em que os verdadeiros adoradores hão de adorar o Pai em espírito e verdade, e são esses adoradores que o Pai deseja.
24 Allare Ro hoko sire pine itatu lokoIje suke itatu lokoI kena Ro kai tatu titinai.”
24 Deus é espírito, e os seus adoradores devem adorá-lo em espírito e verdade.
25 Bina mere iombe, “Au rekwa be Ile rebe Alla IulakeNi kena Ihlamate tamata rebe kotiNe Kristuse namake Iluake. Sepo Iluake hoko Ibeteke pusue meru ete ami.”
25 Respondeu a mulher: Sei que deve vir o Messias {que se chama Cristo}; quando, pois, vier, ele nos fará conhecer todas as coisas.
26 Yesuse Iombe, “Abeteke Kristuse, mere Au rebe mei lepa kai ale.”
26 Disse-lhe Jesus: Sou eu, quem fala contigo.
27 Kena Yesuse Eri alena kai bina Samaria mere sa, Eni maka luluaru esi luake kai hkutukesi le Yesuse Ialena kai bina Samaria mere. Po sae itneu bina mere mo be, inikwa saisa pise le mula pine Yesuse Ialena kaine?
27 Nisso seus discípulos chegaram e maravilharam-se de que estivesse falando com uma mulher. Ninguém, todavia, perguntou: Que perguntas? Ou: Que falas com ela?
28 Eleki bina mere isebeie eni tempayane ete mere kai ileu lorau kotare kai ibeteke loko tamata ete meru be,
28 A mulher deixou o seu cântaro, foi à cidade e disse àqueles homens:
29 “Mai selu mina! Auku atate eliare, Ile sae ete ndare Ibeteke pusulu ete au peneka. Tinake Ile ndare rebe Alla IulakeNi kena Ihlamate tamatare piseo?”
29 Vinde e vede um homem que me contou tudo o que tenho feito. Não seria ele, porventura, o Cristo?
30 Eleki esi siri bei kotare kena selu Yesuse.
30 Eles saíram da cidade e vieram ter com Jesus.
31 Kena tamata bokala meru esi luake mosare, Eni kwetaru esi beteke lokoI be, “Kuru, kane mina.”
31 Entretanto, os discípulos lhe pediam: Mestre, come.
32 Po Iombe, “Auku manane mei. Imi rekwa mo.”
32 Mas ele lhes disse: Tenho um alimento para comer que vós não conheceis.
33 Eleki Eni maka luluaru esi beteke loko lomai be, “Sae ikeri manane eteI pene piseo?”
33 Os discípulos perguntavam uns aos outros: Alguém lhe teria trazido de comer?
34 Yesuse Iombe, “Sepo Au lulu Alla rebe Iulake Aure Eni sukare, kai Au ono pusue makerike rebe Irilukele ete Aure, mere pine eono laleKu endina. Saka tamata rebe tiai sene eleki ikane eti ipilare.
34 Disse-lhes Jesus: Meu alimento é fazer a vontade daquele que me enviou e cumprir a sua obra.
35 Imi beteke be, ‘Bulana ata sa pine ulu hasile esi talei.’ Po Au beteke ete imi be, ‘Selu, tamata Samaria esi luake le esi suka hlaleke loko Au! Sie meru saka ndinu rebe esi hasile plisi peneka rebe ulure yele pende.
35 Não dizeis vós que ainda há quatro meses e vem a colheita? Eis que vos digo: levantai os vossos olhos e vede os campos, porque já estão brancos para a ceifa.
36 Meije petu kena ite ulu hasile. Petu meije Alla Iono tamata esi hlaleke lokoI leke seli imi susate. Kai tamata rebe esi hlaleke esi supu rue kai Alla eti pela. Leke saka tamata maka andinu kai tamata maka ulure, ite lalemaru ndina sakesa le ite supu miseta bokala.
36 O que ceifa recebe o salário e ajunta fruto para a vida eterna; assim o semeador e o ceifador juntamente se regozijarão.
37 Le lepate matai be sae iatnane kai sae makete iulure, mere tinai.
37 Porque eis que se pode dizer com toda verdade: Um é o que semeia outro é o que ceifa.
38 Le Au ulake imi keu me ndinu rebe imi kerike ktili lokole mo, leke imi supu hasile bokala. Tamata rebe esi akmenare, esi kerike ktili lokole, po imi supu hasile bokala bei esi makerike ktiline mere.’ ”
38 Enviei-vos a ceifar onde não tendes trabalhado; outros trabalharam, e vós entrastes nos seus trabalhos.
39 Tamata Samaria bokala bei kota mere esi hlaleke loko Yesuse le bina mere ibeteke be, “Auku atate eliare Yesuse Ibeteke pusulu ete au peneka.”
39 Muitos foram os samaritanos daquela cidade que creram nele por causa da palavra da mulher, que lhes declarara: Ele me disse tudo quanto tenho feito.
40 Eleki kena tamata Samariaru esi luake loko Yesuse, esi kotie beiNi leke Irue kaisi. Hoko Irue kaisi petua lua.
40 Assim, quando os samaritanos foram ter com ele, pediram que ficasse com eles. Ele permaneceu ali dois dias.
41 Kai bei Iatetukeise, tamata bokala esi hlaleke lokoI lekwe.
41 Ainda muitos outros creram nele por causa das suas palavras.
42 Kai esi beteke loko bina mere be, “Ami hlaleke loko Tuhane mere batuke bei saisa rebe abetekele moneka po bei ami lene ruaI eriNi lepataru kai ami rekwa be Ilere Maka Hlamate tamata mei nusa meije tinai.”
42 E diziam à mulher: Já não é por causa da tua declaração que cremos, mas nós mesmos ouvimos e sabemos ser este verdadeiramente o Salvador do mundo.
43 Petua lua peneka, Yesuse Irue me kota Sikare eleki Ikeu lori otoi Galilea.
43 Passados os dois dias, Jesus partiu para a Galiléia.
44 Yesuse Ibeteke peneka be, “Piasare nabi isupu holmate bei tamata me eni hena mo kai eni luma toinu mo.”
44 {Ele mesmo havia declarado que um profeta não é honrado na sua pátria.}
45 Po kena Iluake ndi otoi Galilea, tamata ete meru esi sapaI kena misete le esi selu yelu rebe Yesuse Ionolu mpai kota Yerusaleme kena pesta tamata Yahudiaru esi nete suike loko Alla Isirie esi ntuana menaru bei Mesire peneka.
45 Chegando à Galiléia, acolheram-no os galileus, porque tinham visto tudo o que fizera durante a festa em Jerusalém; pois também eles tinham ido à festa.
46 Eleki Yesuse Ileu suike me kota Kana me Galilea. Ete mere kena akmenare Yesuse Iono kwele elelie anggure. Tamata sae me tamata makerike ete kamale eni nanare kerakeni me kota Kapernaume.
46 Ele voltou, pois, a Caná da Galiléia, onde transformara água em vinho. Havia então em Cafarnaum um oficial do rei, cujo filho estava doente.
47 Eleki kena ilene be Yesuse Iluake me otoi Galilea bei mpai otoi Yudea, hoko ikeu loko Yesuse kai ibeteke kenaI leke Ikeu me Kapernaume kena Iono eni nanare eni makerake mise le kerakeni ktili titinai.
47 Ao ouvir que Jesus vinha da Judéia para a Galiléia, foi a ele e rogou-lhe que descesse e curasse seu filho, que estava prestes a morrer.
48 Yesuse Iombe, “Imi hlaleke loko Aure batuke kena imi selu tanda herane rebe Au onoule.”
48 Disse-lhe Jesus: Se não virdes milagres e prodígios, não credes...
49 Eleki tamata makerike ete kamale mere iombe, “Ntuane, keu loko auku anare nunu noma yapine imata.”
49 Pediu-lhe o oficial: Senhor, desce antes que meu filho morra!
50 Eleki Yesuse Iombe, “Akeu noma, le amu anare imise peneka.” Tamata mere ihlaleke loko Yesuse ilepare eleki ikeu.
50 Vai, disse-lhe Jesus, o teu filho está passando bem! O homem acreditou na palavra de Jesus e partiu.
51 Kena ime lalane tlai, itetue eni tamata makerikaru esi beteke lokoi be, “Ntuane, amu anare imise peneka.”
51 Enquanto ia descendo, os criados vieram-lhe ao encontro e lhe disseram: Teu filho está passando bem.
52 Tamata mere iombe, “Auku anare imise kena olase ilare?”
52 Indagou então deles a hora em que se sentira melhor. Responderam-lhe: Ontem à sétima hora a febre o deixou.
53 Kwetele mere amai inete be kena olase mere Yesuse Iombe, “Amu anare imise peneka.” Eleki ruai kai eni luma toini pususi hlaleke loko Yesuse.
53 Reconheceu o pai ser a mesma hora em que Jesus dissera: Teu filho está passando bem. E creu tanto ele como toda a sua casa.
54 Yesuse Iono misete meije kena rebai lua kena Iluake me otoi Galilea bei otoi Yudeare.
54 Esse foi o segundo milagre que Jesus fez, depois de voltar da Judéia para a Galiléia.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.