Juízes 20
Yi Antiw Bible / Yi Ac'aj Testament (AGUBL) vs NVT
1 Ej itzun bantz tircunin tzun yi e' aj Israel, yi najlche' cwent Dan, jalen Beerseba tuml yi ama'l tetz Galaad, baj cu' chimolol quibtz. Ej nin junit ban chitxumu'n le ama'l Mizpa, swutz Kataj Ryos.
1 Então todos os israelitas se uniram como um só homem, desde Dã, ao norte, até Berseba, ao sul, incluindo os que moravam na terra de Gileade. A comunidade toda se reuniu na presença do S enhor , em Mispá.
2 Tircunin tzun yi e' wi'tz cyajcawil yi jujun k'u'j xonl Israel, ate' lentz. Cyaj tzun cient mil sanlar tetz yi tanum Kataj Ryos e' mol quibtz le jun ama'la'tz.
2 Os líderes de todo o povo e todas as tribos de Israel, quatrocentos mil guerreiros armados com espadas, tomaram seus lugares na reunião sagrada do povo de Deus.
3 Nin tzun quibit yi e' xonl k'ajtzun Benjamín, yi nsken wi't chimol quib tircu'n yi e' aj Israel le tnum Mizpa. Cyoque'n tzun yi e' aj Israela'tz tan jakle'n tkanil tetz yi levita, yi ẍe'n cu'n mban yi jun chin ila'tz.
3 Logo chegou à terra de Benjamim a notícia de que as outras tribos haviam subido a Mispá. E os israelitas se perguntaram: “Como esse crime horrível pôde acontecer?”.
4 Bene'n tzun tlol yi chmil yi k'ajtzun alma', yi mbi cunin bajij. Je tzun taltze'j:
4 O levita, marido da mulher assassinada, disse: “Minha concubina e eu chegamos para passar a noite em Gibeá, cidade da tribo de Benjamim.
5 Poro te ite'n nin akale'na's nin e' opon yi e' wunak yi najlche'-tz tan sute'n te'j yi c'al kale o' cyaje't cyen tan posari'n, nin yi cyajbil i'tz tan imbiyle'n klo'. Poro qui', ntin ja cho'c tan banle'n cyajbil te yi ca'b wuxkel. Ej nin ja quim cya'n.
5 Naquela noite, alguns dos líderes da cidade cercaram a casa com a intenção de me matar, e violentaram minha concubina até ela morrer.
6 Nin tzun saj wucy'al yi wankil, nin tzun cu' impiẍultz nin tzun ben inmantartz tan ẍchajle'n tircu'n yi e'chk piẍa'l lakak ama'l cwent Israel bantz quibital wunak yi jun xtxolbile'j yi chin juntlenin yi mbajij.
6 Então desmembrei o corpo dela em doze partes e as enviei por todos os territórios da herança de Israel, pois esses homens cometeram um crime terrível e vergonhoso.
7 Ma jalu', cho'n lcyaj cyen wa'n ẍchiwutzu', e'u' xonl kamam Israel tan xtxumle'n yi mbil cyaj cyent yi jun ila'tz yi chin tx'ixwil nin yi ja bajij Gabaa, stzun yi chmil yi k'ajtzun alma'.
7 Portanto, todos vocês, israelitas, decidam agora o que se deve fazer a esse respeito!”.
8 Tircunin tzun e', e' je' txicloktz nin junit ban cyajtza'kl, itzun cyaltz:
8 Todos se levantaram ao mesmo tempo e declararam: “Nenhum de nós voltará para casa! Nem um só homem!
9 Ej nin kocopon tan tx'ilu'n te'j yi na'j scyetz e' skaxo'l yi ba'n kaben tan oyintzi' scye'j yi e' aj Gabaa.
9 Mas é isto que faremos a Gibeá: realizaremos um sorteio para resolver quem a atacará.
10 Ej nin ncha'tz ba'n kabixbaj jun te'jak yi lajuj kaxone'n yi ba'n chiben tan ticy'le'n kawa'. Ma yi o' ketz yil kacyaj cyen, ba'n kaben tan oyintzi' scye'j yi e' aj Gabaa tan chicawse'n tan yi il, yi chin tx'ixwil nin yi mbajij skaxo'l yi o' aj Israel, che'ch tzun bantz.
10 A décima parte dos homens de cada tribo ficará responsável por providenciar a alimentação dos guerreiros, e o restante se vingará de Gibeá de Benjamim por esse ato vergonhoso cometido em Israel”.
11 Ej, junit tzun ban cyajtza'kl yi e' aj Israela'tz tan chibene'n tan oyintzi' te yi tnuma'tz.
11 Todos os israelitas estavam plenamente de acordo e se uniram para atacar a cidade.
12 Nin tzun e' ben chakumtz cya'n tulak e'chk ama'l cwent yi e' xonl Benjamín, tan talche'n scyetz: “Chin xa'bil nin yi il yi ja wi't bnix cyak'un cobox itanum.
12 As tribos de Israel enviaram mensageiros à tribo de Benjamim para lhes dizer: “Que crime terrível foi cometido em seu meio!
13 Ba'nt cu'n ak'woke' yi cobox yaja'tz sketz yi cho'n najlche' Gabaa, tan chicwe'n kabiyol, na chin xa'bil nin cyajtza'kl. Na tajwe'n tele'n yi jun yab ajtza'kla'tz skaxo'l bantz koque'n junt tir tetz balaj,” che'ch tzun e' chakuma's bantz bene'n tzi'n yi ama'l cwent Benjamín.
13 Entreguem os homens perversos de Gibeá, para que os executemos e eliminemos esse mal de Israel”. Mas o povo da tribo de Benjamim não deu ouvidos.
14 Ma na tircunin yi e' xonl k'ajtzun Benjamín ben chimolol quibtz jalen Gabaa tan oyintzi' scye'j.
14 Em vez disso, vieram de suas cidades e se reuniram em Gibeá para lutar contra os israelitas.
15 At junak wukak mil sanlar yi aj Benjamín chimol quibtz. Nin ncha'tz at juk cient sanlar yi aj Gabaa.
15 Ao todo, 26 mil guerreiros armados com espadas chegaram a Gibeá para se juntar à tropa especial de setecentos homens que viviam ali.
16 Ej nin ẍchixo'l yi jun c'oloj sanlara'tz, at juk cient yi max len cu'n chic'oxon, nin yi chin ẍc'atnak nin e' tan xconse'n yi c'oxl na jun cu'n na cyulej te alchok takle'n yi ya'tz cyajbil tan lo'onse'n.
16 Dentre todos esses guerreiros, havia um grupo de setecentos canhotos, e cada um deles conseguia atirar uma pedra com uma funda e acertar um fio de cabelo com precisão.
17 Ej ma tzun yi junt tx'akaj xonl Israel nin tzun e' molxij cyaj cient mil sanlar cya'n, yi na'wnake't tan oyintzi'.
17 Sem os guerreiros de Benjamim, Israel tinha quatrocentos mil soldados hábeis no uso da espada.
18 Ej nin tzun e' ben yi e' aj Israeltz jalen Betel. Cho'n tzun chijakoltz tetz Kataj Ryos yi na' scyetz jun k'u'j xonl Israel yi ba'n chiben bajx tan oyintzi' scye'j yi e' xonl Benjamín. Nin tzun tal Kataj Ryostz scyetz yi ba'n chiben yi e' xonl k'ajtzun Judá.
18 Antes da batalha, os israelitas foram a Betel e perguntaram a Deus: “Qual das tribos deve ir primeiro e atacar o povo de Benjamim?”. O S
19 Ej chin jalchan cunin tzun chic'ase'n yi e' xonl Israel tan cyopone'n ju'k naka'jil yi tnum Gabaa.
19 Na manhã seguinte, os israelitas partiram bem cedo e acamparam perto de Gibeá.
20 Itzun yi cyopone'n, nin tzun cu' chitxolil quibtz tan oyintzi' naka'jil cunin yi tnum Gabaa.
20 Então avançaram em direção a Gibeá para atacar os homens de Benjamim.
21 Poro yi e' xonl Benjamín qui nin e' xob, na nin e' el tzajtz tan oyintzi', nin te jun tira'tz e' quim junak cob mil aj Israel cya'n.
21 Os guerreiros de Benjamim que estavam defendendo a cidade saíram e mataram 22 mil israelitas no campo de batalha naquele dia.
22 — ausente —
22 Mas os israelitas animaram uns aos outros e, mais uma vez, assumiram suas posições no mesmo lugar do dia anterior.
23 — ausente —
23 Eles tinham subido a Betel e chorado na presença do S enhor até a tarde. Haviam perguntado ao S enhor : “Devemos lutar novamente contra nossos parentes de Benjamim?”. E o S
24 — ausente —
24 Saíram no dia seguinte para lutar novamente contra os homens de Benjamim,
25 Ej nin tzun e' el tzaj junt tir yi e' xonl Benjamín le tnum Gabaa tan oyintzi' scyuch', nin te junt tira'tz e' quim wajxaklaj mil sanlar yi e' len cu'n aj Israel.
25 mas os homens de Benjamim que haviam partido de Gibeá mataram mais dezoito mil israelitas, todos hábeis no uso da espada.
26 Tircunin tzun yi e' sanlar tuml yi e' wunak e' bentz Betel, tan o'kl swutz Kataj Ryos. Nin qui nin e' wan mu'ẍ taltz te jun k'eja'tz, nin tzun chipat e'chk chitx'ixwatz tetz Kataj Ryos, tu e'chk oy tan jale'n cuybil chipaj.
26 Então todos os israelitas subiram a Betel, choraram na presença do S enhor e jejuaram até a tarde. Também apresentaram ao S enhor holocaustos e ofertas de paz.
27 — ausente —
27 Os israelitas subiram para buscar a direção do S enhor . (Naqueles dias, a arca da aliança de Deus estava em Betel,
28 — ausente —
28 e Fineias, filho de Eleazar e neto de Arão, era o sacerdote.) Eles perguntaram ao S enhor : “Devemos lutar novamente contra nossos parentes de Benjamim, ou devemos parar?”. O S
29 Ej nin tzun cyew quib cobox sanlar yi e' aj Israel solte'j len yi tnum Gabaa.
29 Então os israelitas armaram emboscadas ao redor de Gibeá.
30 Ej itzun le junt eklok e' ben tircu'n yi mas sanlar tan oyintzi' scye'j yi e' xonl Benjamín quib chiban cyen yi cob tira'tz.
30 Avançaram contra os guerreiros de Benjamim no terceiro dia e tomaram suas posições nos mesmos lugares de antes.
31 Ej nin tzun e' eltzaj junt tir yi e' xonl Benjamín, tan chitz'amle'n. Nin tzun e' xcye'-tz tan chibiyle'n junaklaj lo' sanlar aj Israel tulak e'chk be' tetz Gabaa tu yi be' yi na ben Betel nin txo'lak ch'im.
31 Quando os homens de Benjamim saíram para atacar, foram atraídos para longe da cidade. Como antes, começaram a matar os israelitas. Cerca de trinta israelitas morreram nos campos abertos, ao longo da estrada que vai para Betel e da estrada que leva de volta a Gibeá.
32 Le wutz cyetz cyajtza'kl yi e' aj Israel ele'n ojkuj e' ban ẍchiwutz, tampaj yi qui't na chixcye' cyen scye'j chi ban te cob tir cyen. Poro yi e' aj Israel, nin el chiẍkansal quib joylaj len yi tnum tan chixome'n nin chicontr tan chitz'amle'n, jalen lakak e'chk be' joylaj len.
32 Os guerreiros de Benjamim gritaram: “Derrotamos vocês, como antes!”. Mas os israelitas já haviam planejado fugir para que os homens de Benjamim os perseguissem pelas estradas e fossem atraídos para longe da cidade.
33 Cwe'n tzun chimolol quib yi e' aj Israel nin tzun e' octz tan oyintzi' naka'jil yi tnum Baal-tamar. Ma yi e' yi cyewa'n quib solte'j yi tnum Gabaa, nin tzun e' eltzajtz kale ate't,
33 Quando os guerreiros israelitas chegaram a Baal-Tamar, voltaram-se e assumiram suas posições. Enquanto isso, os israelitas que estavam escondidos na emboscada a oeste de Gibeá entraram em combate.
34 nin e' octz tan oyintzi' le tnum. Ej lajuj tzun mil sanlar yi chin cham nin e' tan oyintzi' e' octz le tnum Gabaa. Nin chin xo'wbil nin ban, nin qui nin na el chitxum yi e' xonl k'ajtzun Benjamín ko txant tan cyele'n cu'n swutz.
34 Dez mil soldados da tropa especial de Israel avançaram contra Gibeá. A luta foi tão intensa que Benjamim não percebeu a calamidade que estava por vir.
35 Nin tzun tak' Kataj Ryos ama'l scyetz yi e' aj Israel tan chitx'acone'n scye'j yi e' aj Benjamín, nin te jun k'eja'tz e' quim junak o' mil sanlar cwent Benjamín.
35 O S enhor ajudou Israel a derrotar Benjamim e, naquele dia, os israelitas mataram 25.100 guerreiros de Benjamim, todos hábeis no uso da espada.
36 Ej nin tzun el chitxum yi e' xonl k'ajtzun Benjamín tetz yi nsken wi't chitz'akon.
36 Então os homens de Benjamim viram que estavam derrotados. Os israelitas bateram em retirada diante dos guerreiros de Benjamim a fim de dar aos homens que estavam escondidos na emboscada mais espaço para atacar Gibeá.
37 Na yi e' sanlara'tz yi cyewe'n quib, nin tzun e' octz tan oyintzi' le tnum, nin tircu'n yi e' wunak e' quim cya'n tan spar.
37 Aqueles que estavam escondidos avançaram de todos os lados e mataram todos os habitantes.
38 Nin tzun oc chit'inol k'a'kl yi tnum. Na nsken cyen oc chiyol te'j yi xconk yi sib tetz jun techl yi ja wi't chicambaj yi tnum,
38 Tinham combinado de mandar como sinal de dentro da cidade uma grande nuvem de fumaça.
39 nin yil quiltzaj yi e' aj Israela'tz yil je' yi sib le tnum, bantz chixcyewe'n cu'n tan oyintzi' ẍchiwutz yi e' xonl Benjamín.
39 Quando os israelitas viram a fumaça, voltaram e atacaram os guerreiros de Benjamim. Àquela altura, os guerreiros de Benjamim haviam matado cerca de trinta israelitas e gritaram: “Derrotamos vocês, como antes!”.
40 Poro icunin na chitzan tan oyintzi' yi bene'n quilol yi sken wi't oc k'a'kl yi tnum.
40 Mas, quando os guerreiros de Benjamim olharam para trás e viram que, em todas as partes da cidade, a fumaça subia ao céu,
41 Nin tzun e' xcye' cu'n yi e' aj Israeltz ẍchiwutz tan oyintzi', nin tzun e' xob yi e' aj Benjamíntz, yi tele'n chitxum tetz yi jun chin wutzile'n il yi ule'n tlen tu' atit ẍchiwutz.
41 os guerreiros de Israel se voltaram e atacaram. Os homens de Benjamim ficaram apavorados, pois perceberam a calamidade que estava prestes a vir sobre eles.
42 Nin tzun e' el ojkujtz ẍchiwutz yi e' aj Israel le be' yi na ben le ama'l tz'inunin tu'. Poro qui'c nin cuj tan chiclaxe'n, na yi e' yi cho'n na che'l tzaj tnum, list tzun quitane'ntz tan makle'n chibe' nin ta'ste'nin na chiquime'tz.
42 Deram meia-volta e fugiram diante dos israelitas em direção ao deserto, mas não conseguiram escapar da batalha, pois soldados que saíram das cidades vizinhas também os atacaram.
43 Nin tzun e' cyaj cyen cye yi e' xonl Benjamína'tz ẍchinicy'al yi e' aj Israel, nin qui'c nin jun scyetz itz'ij cyen le ama'l txo'l yi tnum Menúha jalen te yi tnum Gabaa.
43 Os israelitas cercaram os homens de Benjamim e os perseguiram até os alcançarem no local de descanso, a leste de Gibeá.
44 Ya'stzun ban yi xtxolbiltz yi chiquime'n wajxaklaj mil sanlar yi e' cu'n xonl k'ajtzun Benjamín.
44 Naquele dia, dezoito mil dos guerreiros mais corajosos de Benjamim morreram na batalha.
45 Ma yi e' yi e' clax cyen cho'n tzun chibene'n ojkuj le ama'l tz'inunin tu' tan cyopone'n kale atit yi jun picy yi Rimón bi'. O' mil scye'j yi e'a's e' quim tbe'. Xomche' nin yi e' aj Israel tan chitz'amle'n, nin e' quimt cob mil wunaktz cya'n.
45 Os sobreviventes fugiram para o deserto, em direção à rocha de Rimom, mas os israelitas mataram cinco mil deles ao longo da estrada. Eles continuaram a perseguição e mataram mais dois mil homens perto de Gidom.
46 Te jun k'eja's, e' quim junak o' mil sanlar yi chin cham nin e' yi e' len xonl k'ajtzun Benjamín.
46 Naquele dia, portanto, a tribo de Benjamim perdeu 25 mil guerreiros valentes e hábeis no uso da espada,
47 Ej nin tzun e' el ojkujtz le ama'l tz'inunin tu', nin tzun e' a'tijtz tetz cyaj xaw le picya'tz yi tetz Rimón na a'lchij tetz.
47 e restaram apenas seiscentos homens que fugiram para a rocha de Rimom, onde viveram durante quatro meses.
48 Nin tzun e' oc yi e' aj Israel tan chibiyle'n cu'n yi e' aj Benjamín yi e' cyaj cyen, tan cchilu'. Tircunin tzun e'chk tnum e' icy'akit yi e' aj Israel tan chibiyle'n e' wunak tuml cyawun, ninin el nak cu'n yi e'chk takle'n cya'n yi na nojquen ẍchiwutz, nin na oc cyen k'a'kl e'chk tnuma'tz cya'n.
48 Os israelitas voltaram e mataram todo ser vivo que restou nas cidades, pessoas, animais e tudo que encontraram. Também queimaram todas as cidades por onde passaram.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Juízes 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.