Gênesis 29

Yi Antiw Bible / Yi Ac'aj Testament (AGUBL) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Icy'e'n nintzun ban Jacow, nin icy' tcy'aj yi be' yi na opon kale najlche't yi e' aj tele'n tzi'n.
1 Jacó seguiu viagem e, por fim, chegou à terra do leste.
2 Yi topone'n le yi jun ama'la'tz, nin ben tilol jun julil a' yi juk'lche' ox k'u'j cneru' nakajil. Na cho'n cu'n na chuc'a' cyakil yi e' cyawun yi e' aj pstorinl te yi jun a'a'tz. Ej nin stzi' yi jun julil a'a'tz ate'n jun chin wutzile'n c'ub tan jople'n.
2 Viu um poço ao longe e, junto ao poço, no campo, três rebanhos de ovelhas, à espera de que lhes dessem água. Uma pedra pesada cobria a boca do poço.
3 Jalen cunin tzun na chimol quib yi e' pstor tan tak'le'n quic'a' yi e' cyawun kalena'tz tzun na el yi c'ub cya'n. Ma yi na wi't chuc'a' yi e' cyawun nintzun na chijopt cyen junt tir stzi' yi jul.
3 Era costume naquele lugar esperar que todos os rebanhos chegassem para, então, remover a pedra e dar água aos animais. Depois, a pedra era recolocada na boca do poço.
4 Bene'n tzun jakol Jacow scyetz yi e' pstor yi nsken wi't chopontz:
4 Jacó se aproximou dos pastores e perguntou: “De onde vocês são, amigos?”. “Somos de Harã”, disseram eles.
5 —¿Cyajske'n pe'u' wutz yi jun yaj yi na bi'aj Labán, yi cy'ajl Nacor? stzun Jacow scyetz:
5 “Conhecem um homem chamado Labão, neto de Naor?”, perguntou Jacó. “Sim, conhecemos”, responderam eles.
6 Toque'n nintzun Jacow ch'inch'uj tan jakle'n tkanil Labán, itzun taltz:
6 “Ele vai bem?”, perguntou Jacó. “Sim, vai bem”, disseram. “Olhe, ali vem Raquel, filha dele, com o rebanho.”
7 Bene'n tzun tlol Jacow scyetz yi e' pstora'tz, itzun taltz:
7 Jacó disse: “Ainda é dia claro, cedo demais para recolher os animais. Por que vocês não dão de beber às ovelhas, para que elas possam voltar a pastar?”.
8 —Qui'c cuj te'j, che'ch. —Na tajwe'n cunin kach'iw yil chimol quib cyakil yi e' pstor scyuch' cyawun. Ba'n tzun tz'el yi c'ub ka'n. Ej nin kalena'tz tzun lchuc'a' yi e' kawun, che'ch tzun bantz.
8 “Não podemos dar de beber aos animais enquanto não chegarem todos os rebanhos”, responderam. “Só então os pastores removem a pedra da boca do poço e damos de beber a todas as ovelhas.”
9 I nin na tzan Jacow tan yol scyetz yi e' pstora'tz, yi topone'n Raquel scyuch' yi tawun, na i' pstor cyetz.
9 Jacó ainda conversava com eles quando Raquel chegou com o rebanho de seu pai, pois era pastora.
10 Yi bene'n tilol Jacow yi nsken wi't ul Raquel scyuch' yi tawun Labán yi xibin yi xtxu', bene'n tzun i'-tz tan telse'nlen yi c'ub yi at tan jople'n stzi' yi julil a'a'tz. Uc'a'e'n nin e' bantz yi tawun Labána'tz.
10 Uma vez que Raquel era sua prima, filha de Labão, irmão de sua mãe, e as ovelhas pertenciam a seu tio Labão, Jacó foi até o poço, removeu a pedra que o cobria e deu de beber ao rebanho de seu tio.
11 Ncha'tz bene'n nin bantz tan k'ale'n Raquel, nin bentz tan stz'uble'n xak stzi'. O'kl nin bantz tan yi tzatzi'n yi at cu'ntz.
11 Então Jacó beijou Raquel e chorou em alta voz.
12 Ma yi tbital Raquel tetz Jacow, yi tetz xtxu' i'tz tanub Labán, lajke'l nintzun bene'ntz tan talche'n tetz taj i'.
12 Explicou para Raquel que era seu primo por parte do pai dela e filho de Rebeca, tia dela. Raquel foi correndo contar a seu pai, Labão.
13 Yi wi't tbital Labán stziblal Jacow, yi i' tal yi tanub, lajke'l nintzun tele'n tzajtz tan c'ulche'n. Bene'n nin bantz tan ẍchajle'n tetz yi wi'nin tzatzine'n te'j. Nin bentz tan k'ale'n nin je' stz'ubul yi xak stzi'. Ej nin ben tcy'altz xe c'al. Yi cyopone'n xe ca'l xe'te'nin ban Jacow tan xtxole'n tetz Labán yi mbicunin bajij te'j i'.
13 Assim que Labão soube que seu sobrinho Jacó havia chegado, correu ao seu encontro. Ele o abraçou, o beijou e o levou para casa. Depois que Jacó lhe contou sua história,
14 Saje'n tzun tlol Labán tetz: “Aẍ cunin witz'un, na junit kaẍch'el tzawuch',” stzun Labán bantz.
14 Labão exclamou: “Você é, de fato, sangue do meu sangue!”. Quando Jacó estava na casa de Labão havia cerca de um mês,
15 Yi je'n pone'n yi jun xawa'tz tan Jacow, nintzun tal Labán tetz:
15 Labão lhe disse: “Você não deve trabalhar de graça para mim só porque somos parentes. Diga-me qual deve ser o seu salário”.
16 Ate' tzun cob me'l Labán, yi bajx na bi'aj Lea, ma yi ca'p na bi'aj Raquel.
16 Labão tinha duas filhas. A mais velha se chamava Lia, e a mais nova, Raquel.
17 Yi bajx me'al yi na bi'aj Lea, ntin tal bak' wutz tu' na yub. Ma yi Raquel, yi ca'p me'al, chin yube'nt cunin cyakil yi wankil i'.
17 Os olhos de Lia eram sem brilho, mas Raquel tinha bela aparência e rosto atraente.
18 Cha'stzun te mast cunin na pe'k quen Jacowtz te'j. Nin nsken wi't ben tcy'al yi xtxumu'n. Cha'stzun te ben tloltz tetz Labán:
18 Visto que Jacó estava apaixonado por Raquel, disse a Labão: “Trabalharei para o senhor por sete anos se me der Raquel, sua filha mais nova, para ser minha esposa”.
19 Saje'n tzun tlol Labán, itzun taltz:
19 “Melhor entregá-la a você do que a qualquer outro”, respondeu Labão. “Fique aqui e trabalhe comigo.”
20 Ya'stzun bantz yi cyaje'n cyen Jacow juk yob tan ak'un tuch' Labán tan xtx'acle'n yi txkel. Qui tunin k'usij ban yi juk yoba'tz swutz Jacow, tantu' yi wi'nin na pe'k i' te'j Raquel.
20 Então Jacó trabalhou sete anos por Raquel. Ele a amava tanto que lhe pareceram apenas alguns dias.
21 Yi je'mpone'n yi juk yob tan Jacow tan ak'un nintzun taltz tetz Labán:
21 Chegada a hora, Jacó disse a Labão. “Cumpri minha parte do acordo. Agora, dê-me minha esposa, para que eu me deite com ela.”
22 Che' baje'n tzun xtxocol Labán cyakil yi e' wisintz tan cyopone'n te yi jun chin umle'na'tz yi bnix ta'n.
22 Labão convidou toda a vizinhança e preparou uma grande festa de casamento.
23 Itzun yi toque'n akale'n, nin yi topone'n oril yi umle'n nintzun ben tcy'al Labán yi bajx me'l yi na bi'aj Lea, tan cyok'bel quib tu Jacow. Ok'be'n ib nintzun e' bantz.
23 À noite, porém, quando estava escuro, Labão tomou Lia e a entregou a Jacó, e Jacó se deitou com ela.
24 Ncha'tz tak' Labán jun scyeri mos tetz Lea yi na bi'aj Zilpa, tan xcone'n tetz i'.
24 (Labão deu sua serva Zilpa a Lia para servi-la.)
25 Itzun le junt eklok yi c'ase'n Jacow kalena'tz tzun tele'n xtxum tetz yi nk'era'tz yi txkel i' ak'lij, ma na cho'n c'ase'n i' te'j Lea, yi bajx me'al. Bene'n tzun i'-tz te'j Labán, itzun taltz:
25 Na manhã seguinte, quando Jacó acordou, viu que era Lia. Então Jacó perguntou a Labão: “O que o senhor fez comigo? Trabalhei sete anos por Raquel! Por que o senhor me enganou?”.
26 Saje'n tzun stza'wel Labán, itzun taltz:
26 Labão respondeu: “Aqui não é costume casar a filha mais nova antes da mais velha.
27 Ma jalu' bin cale'n cu'n te'j yi jun sman k'eje'j te yi i umle'n tu Lea, kalena's tzun lwak' Raquel tzatz. Yi ko ya'tz awajbil, ba'n. Ntin ko list aẍ tan awak'uje'n jukt yob swuch'.
27 Espere, contudo, até terminar a semana de núpcias, e eu também lhe entregarei Raquel, desde que você prometa trabalhar mais sete anos para mim”.
28 Nintzun cu'-tz swutz Jacow, quib yi tal Labán tetz. Nin yi je'n pone'n yi jun sman k'ej te yi umle'n, kalena'tz tzun tk'ol Labán yi Raquel tetz ca'p txkel Jacow.
28 Jacó concordou em trabalhar mais sete anos. Uma semana depois de Jacó ter se casado com Lia, Labão lhe entregou Raquel.
29 Ncha'tz tak' Labán jun mos tetz Raquel yi na bi'aj Bilha tan xcone'n tetz.
29 (Labão deu sua serva Bila a Raquel para servi-la.)
30 Ok'be'n ib nintzun e' ban Jacow tu Raquel. Poro mast tcunin tzun pek'e'n Jacow te Raquel swutz Lea. Qui't nin octz tan xtxumle'n yi stz'ak'ujk jukt yob tan paj.
30 Jacó se deitou também com Raquel, a quem ele amava muito mais que a Lia. Então permaneceu ali e trabalhou mais sete anos para Labão.
31 Itzun bantz yi tilol Kataj Ryos yi qui na pe'k Jacow te'j Lea, nintzun tak' ama'ltz tan jale'n cobox tal i', ma yi Raquel nin cu' makol yi talbiltz.
31 Quando o S enhor viu que Lia não era amada, permitiu que ela tivesse filhos; Raquel, porém, era estéril.
32 Je'n tzun tekal Lea pwokil jun ni'. Ma yi tule'n itz'ok yi jun ni'a'tz, nin oc tk'ol yi bi'-tz tetz Rubén.
32 Lia engravidou e deu à luz um filho. Chamou-o de Rúben, pois disse: “O S enhor viu minha infelicidade, e agora meu marido me amará”.
33 Yi xone'n tiemp tekal tzun Lea pwokil junt ni'. Ej nin yi bi' tulej i'tz Simeón. Ej itzun taltz: “Ja tbit Wajcaw yi na tzan telse'n ink'ej, cha'stzun te ja tak' i' junt wal.”
33 Pouco tempo depois, Lia engravidou novamente e deu à luz outro filho. Chamou-o de Simeão, pois disse: “O S enhor ouviu que eu não era amada e me deu outro filho”.
34 Nin yi tele'n mas tiemp tekal tzun Lea pwokil yi toxe'n ni'. Nin yi tule'n itz'ok yi toxe'n ni'a'tz nin oc tk'ol yi bi' tetz Leví. Nin tal i': “Ma jalu' spek'ok wuchmil swe'j chinch wetz, na oxix wal che' walaj ta'n.”
34 Lia engravidou pela terceira vez e deu à luz outro filho. Chamou-o de Levi, pois disse: “Certamente, desta vez meu marido terá afeição por mim, pois lhe dei três filhos!”.
35 Ej nin tekal Lea pwokil junt ni'. Ya'stzun cyaje'n tal i'. Nin yi bi' tulejtz i'tz Judá. Ej nin yi ntaxk ul itz'ok nintzun tal Lea: “Swak'e' ink'ajsbil tetz Wajcaw jalu'.” Ya'stzun taltz yi tule'n itz'ok yi cyaji'n ni'. Poro ya'stzun wi'tzbil tal Lea njal, na makxe'n nin ban yi talbil i' tan Ryos.
35 Lia engravidou mais uma vez e deu à luz outro filho. Chamou-o de Judá, pois disse: “Agora louvarei ao S enhor !”. Então, parou de ter filhos.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 29, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.