Êxodo 6

Yi Antiw Bible / Yi Ac'aj Testament (AGUBL) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 —Ma jalu' Moisés tzawile' yi mbi cu'n swulej yi rey, nin tan tu' yi e'chk takle'na'tz yi tzimbne' te'j, stk'e' i' ama'l tan itele'n liwr. Nin i' te'n nin tz'a'lon tzitetz tan ibene'n, stzun Kataj Jehová bantz tetz Moisés.
1 O Senhor respondeu: "Verás o que vou fazer ao faraó: forçado por uma mão poderosa, ele os deixará partir; forçado por uma mão poderosa, ele os expulsará de sua terra".
2 Nintzun jilont junt tir Ryos tetz Moisés. Itzun taltz:
2 Deus disse a Moisés: "Eu sou o Senhor.
3 Nin ite'n nin ina'tz yi inchaj wib ẍchiwutz Abraham tu Isaac nin Jacow. Ej nin yi imbi' yi nwal scyetz i'tz, yi in “Yi Ryos yi na xcye' tan kojle'n tzaj yi imbanl tibaj jun.” Poro qui nin wal scyetz yi mero imbi', yi i'tz yi “In iTaj Jehová.”
3 Apareci a Abraão, a Isaac e a Jacó como o Deus todo-poderoso, mas não me dei a conhecer a eles pelo meu nome de Javé.
4 Ncha'tz bnixnak jun katrat skaxo'l scyuch' Abraham, Isaac tu Jacow, kale insukwit tan wak'ol yi ama'l cwent Canaán scyetz. Nin yi jun ama'la'tz i'tz kale e' cyaje't cyen cobox tiemp tetz awer nak tane'n.
4 Eu me comprometi com eles a lhes dar a terra de Canaã, a terra onde levaram uma vida errante e habitaram como estrangeiros.
5 Ma jalu' na wil yi q'uixc'uj yi ate' cu'nt yi e' xonl Israel jak' chica'wl yi e' aj Egipto, na chin buchij nin quitane'n cyak'un e'. Cha'stzun te ja ul tx'akx tinc'u'l yi trat yi bnixnak skaxo'l scyuch' yi e' imam ite'.
5 Ouvi o clamor dos israelitas oprimidos pêlos egípcios, e lembrei-me de minha aliança.
6 Cha'stzun te, cun al scyetz yi atanum xonl Israel: “Quil cxbisun wok na cxelepon wok liwr. Cxelepon tzak' yi jun chin q'uixc'uja'tz yi atix cu'nt. Na chin buchij nin itane'n cyak'un yi e' aj Egipto tan yi e'chk ak'un yi chin q'uixbel nin. Tzinchaje' yi imporer nin tan yi e'chk milawr yi sbnixok wa'n cxelu'l wok liwr.
6 Por isso, dize aos israelitas: eu sou o Senhor; vou libertar-vos do jugo dos egípcios e livrar-vos de sua servidão. Estenderei o braço para essa libertação e manifestarei uma terrível justiça.
7 Cxelu'l incy'al nin cxocopon wok tetz intanum, na nocopon tetz iRyosil. Ej nin tz'elepon itxum tetz yi ina'tz in iTaj Jehová, yi iRyosil. Ej nin chinxcyek tan itelsene'l tzaj tk'ab yi q'uixc'uj yi atix wok cu'nt jak' chica'wl yi e' aj Egipto.
7 Tomar-vos-ei para meu povo e serei o vosso Deus, e sabereis que eu sou o Senhor, vosso Deus, que vos terei libertado do jugo dos egípcios.
8 Nin cxben incy'al le ama'l yi insuknak tetz Abraham tu Isaac nin Jacow, nin swak'e' tzitetz wok, na nelpon cu'n te inyol, na in iTaj Jehová,” stzun Ryos tetz.
8 Introduzir-vos-ei na terra que jurei dar a Abraão, a Isaac e a Jacó: e vos darei a possessão dessa terra, eu, o Senhor".
9 Itzun yi tbital Moisés nintzun ben i'-tz tan talche'n scyetz cyakil yi e' xonl Israel. Poro qui nin cyocsaj tan paj yi bis yi ate' cu'nt na chin buchij nin quitane'n tan ak'un cyak'un yi e' aj Egipto.
9 Moisés repetiu essas palavras aos israelitas, mas estes não o ouviram, tão grande era o abatimento de sua alma e penosa a sua servidão.
10 Tlol tzun junt tir Ryos tetz Moisés:
10 O Senhor disse então a Moisés:
11 —Ma jalu' Moisés ba'n bin cẍben tan yol tetz faraón tan tk'ol i' ama'l tan cyele'n tzaj yi e' xonl Israel Egipto, stzun Ryos bantz.
11 "Vai pedir ao faraó, ao rei do Egito, que deixe sair de sua terra os israelitas".
12 —Poro Ta', qui na cyocsaj yi e' xonl Israel inyol. Pyor tzun faraón. ¿Ẍe'n ltocsaj kol wal yi xtxolbile'j tetz? Nin jenin, qui na a'w yol wa'n, stzun Moiséstz bantz.
12 Moisés respondeu ao Senhor: "Os israelitas não me ouviram; como me ouvirá o faraó, a mim que não tenho o dom da palavra?"
13 Cha'stzun te bene'n ẍchakol Kataj yi Moisés tu Aarón tan chibene'n tan talche'n scyetz yi e' xonl Israel nin tetz faraón yi cy'a'n ort cya'n tan talche'n yi chin tajwe'n cunin tan cyele'n yi e' xonl Israel Egipto.
13 O Senhor falou a Moisés e a Aarão, e deu-lhes a ordem de irem ter com o faraó, o rei do Egito, a fim de tirarem da terra do Egito os filhos de Israel.
14 Je chibi' yi e' chimam chite' yi e' xonl Israele'j: Je chibi' yi e' cy'ajl Rubén yi bajx cy'ajl Israel, i'tz: Hanoc, Falú, Hezrón tu Carmi. Ya'stzun yi e' cy'ajl Rubén.
14 Eis os chefes das famílias dos israelitas: filhos de Rubem, primogênito de Israel: Henoc, Falu, Hesron e Carmi. Estas são as famílias de Rubem.
15 Ma yi e' cy'ajl Simeón i'tz: Jemuel, Jamín, Ohad, Jaquín, Zohar tu Saúl. Yi Saúla'tz i' tal jun xna'n aj Canaán. Ya'stzun yi e' cy'ajl Simeón.
15 Filhos de Simeão: Jamuel, Jamim, Aod, Jaquim, Soar e Saul, filho da cananéia. Estas são as famílias de Simeão.
16 Ma yi e' cy'ajl Leví i'tz: Gersón, Coat tu Merari. At Leví tul jun cient tu junak juklaj yob yi quime'n.
16 Eis os nomes dos filhos de Levi, por ordem de gerações: Gerson, Caat e Merari. A duração da vida de Levi foi de cento e trinta e sete anos.
17 Ma tetz Gersóna'tz, yi bajx cy'ajl Leví, ja jal cob tetz cy'ajl, yi bajx i'tz Libni. Ej nin yi ca'p i'tz Simei.
17 Filhos de Gerson: Lobni e Semei, e suas famílias.
18 Ma yi e' cy'ajl Coat yi ca'p cy'ajl Leví i'tz: Amram, Izhar, Hebrón tu Uziel. At tzun Coat tul jun cient tu junak oxlaj yob yi quime'n.
18 Filhos de Caat: Amrão, Isaar, Hebron e Oziel. A duração da vida de Caat foi de cento e trinta e três anos.
19 Ma yi e' cy'ajl Merari yi toxi'n cy'ajl Leví i'tz: Mahli tu Musi. Cyakil yi e'chk bi'aja'tz e' cu'n cy'ajl tu mamaj Leví. Cho'n nxe'tij te yi bajx cy'ajol jalen te yi ch'i'p.
19 Filhos de Merari: Mooli e Musi. Tais são as famílias de Levi por ordem de gerações.
20 Ma Amram yi cy'ajl Coat nintzun cyok'bej quibtz tu Jocabed tanub yi taj. Ej nin yi chibi' yi cob cy'ajl Amrama'tz i'tz Aarón tu Moisés. At Amram tul jun cient tu junak juklaj yob yi quime'n.
20 Amrão desposou Jocabed, sua tia, que lhe deu Aarão e Moisés. A duração da vida de Amrão foi de cento e trinta e sete anos.
21 Ma yi e' cy'ajl Izhar yi ca'p cy'ajl Coat i'tz: Coré, Nefeg tu Zicri.
21 Filhos de Isaar: Coré, Nefeg e Zecri.
22 Ma yi e' cy'ajl Uziel yi toxi'n cy'ajl Coat i'tz: Misael, Elsafán tu Sitri.
22 Filhos de Oziel: Misael, Elisafã e Setri.
23 Ma yi Aarón yi bajx cy'ajl Amram nin cyok'bej quib tu Elizabet yi me'l Aminadab. Yi Elizabeta'tz i'tz tanub Naasón. Ej nin yi xone'n tiemp jal chinitxa'. Je chibi' yi e' cy'ajle'j: Nadab, Abiú, Eleazar tu Itamar.
23 Aarão desposou Elisabet, filha de Aminadab, irmã de Naasson; ela lhe deu Nadab, Abiú, Eleazar e Itamar.
24 Ma yi e' cy'ajl Coré yi bajx cy'ajl Izhar i'tz: Asir, Elcana tu Abiazaf. Ya'stzun yi e' cy'ajl Coré.
24 Filhos de Coré: Aser, Elcana e Abiasaf; estas são as famílias dos coreítas.
25 Ma tetz Eleazar yi cy'ajl Aarón, nintzun cyok'bej quib tu jun scyeri yi me'l Futiel. Yi cyok'bel quib nintzun jal jun cy'ajl yi na bi'aj Finees. Cyakil yi e'chk bi'aje'j e' cu'n chimam chite' yi e' xonl Leví.
25 Eleazar, filho de Aarão, desposou uma das filhas de Futiel, que lhe deu Finéas. Tais são os chefes das famílias dos levitas, com suas famílias.
26 Inti Aarón tu Moisés ite'n nin e'a'tz yi talnak Ryos scyetz: “Quibene'nk jalen Egipto tan cyelsene'l tzaj yi e' xonl Israel. Ba'n che'l tzaj ita'n chi na chiban ala' k'u'j sanlar.”
26 Estes são Aarão e Moisés, a quem o Senhor disse: "Fazei sair do Egito os israelitas, segundo os seus exércitos".
27 Ej nin ite'n nin Aaróna'tz tu Moisésa'tz yi e' ẍchak tan yol tetz faraón tan cyelsene'l tzaj yi e' xonl Israel jak' ca'wl i'.
27 Foram eles que falaram ao faraó, rei do Egito, para tirar do Egito os israelitas. São estes Moisés e Aarão.
28 Je yole'j yi talnak Ryos tetz Moisés Egipto:
28 Quando o Senhor falou a Moisés no Egito,
29 —I ina'tz in itajcawil. Alaj bin tetz faraón tircu'n yi xtxolbile'j yi swale' tzatz.
29 ele o fez nestes termos: "Eu sou o Senhor. Repete ao faraó, o rei do Egito, tudo o que te digo".
30 —Poro Ta', yi in wetz qui na a'w mas yol wa'n. ¿Ẍe'n ltocsaj faraón yi xtxolbil yi swale' tetz? stzun Moisés bantz tetz Ryos.
30 E Moisés respondeu-lhe: "Eu não tenho o dom da palavra; como me ouvirá o faraó?"

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Êxodo 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.