Daniel 6
Yi Antiw Bible / Yi Ac'aj Testament (AGUBL) vs NTLH
1 Itzun bantz yi cyaje'n cyen Darío tetz rey cwent Babilonia nintzun xtxumtz tan jatxle'n cu'n cyakil yi tetz nación. Jun tzun cient tu junak departament ntulejtz. Ncha'tz bixe' ta'n tan cyoque'n cyen jujun ajcaw le jujun luwara'tz.
1 O rei Dario resolveu dividir o país em cento e vinte províncias e escolher cento e vinte homens para governá-las.
2 Nintzun e' oc cyen ox wi'tz ajcaw ta'n tan chima'le'n cyajtza'kl yi e' mas ajcaw yi ko ba'n na chicawun nka qui'. Ya'stzun tulejtz bantz quil tz'akone'n yi rey te yi me'bi'l. Ma Daniel i' tzun jun ẍchixo'l yi ox wi'tz ajcawa'tz.
2 A fim de que tudo corresse bem, e não houvesse prejuízo, o rei nomeou três ministros para controlarem os cento e vinte governadores. Um desses ministros era Daniel,
3 Jalcunin tzun lajluchaxe'n yi balajil Daniel tan cawu'n. Na mast cu'n list i' ẍchiwutz yi cobt. Cha'stzun te xtxumul yi rey tan toque'n cyen Daniel tetz wi'tz ajcaw tibaj cyakil Babilonia.
3 e ele mostrou logo que era mais competente do que os outros ministros e governadores. Ele tinha tanta capacidade, que o rei pensou em colocá-lo como a mais alta autoridade do reino.
4 Cyoque'n tzun cyakil yi e' mas ajcaw tan joyle'n klo' puntil tan xochle'n quen Daniel swutz yi rey. Poro cya'l nin njale't paltil cya'n. Na qui'c nin jun centaw najk talk'e'n nin chin tz'aknak cunin i' tan cawu'n. Cha'stzun te quinin e' xcye' tan xochle'n quen.
4 Aí os outros ministros e os governadores procuraram achar um motivo para acusar Daniel de ser mau administrador, mas não encontraram. Daniel era honesto e direito, e ninguém podia acusá-lo de ter feito qualquer coisa errada.
5 Cyoque'n tzuntz ch'inch'uj tan joyle'n puntil tan xochle'n quen klo' Daniel. Itzun cyaltz: “Cya'l nin na jale't paltilx ka'n na ja baj cunin kajoyol puntil tan xochle'n quen klo'-x. Jalta'tz kol kajoy puntil tan xochle'n quenx te yi na tocsajx,” che'ch tzun yi e' ajcawa'tz bantz.
5 Então eles disseram uns aos outros: — Nunca encontraremos motivo para acusar Daniel, a não ser que seja alguma coisa que tenha a ver com a religião dele.
6 I nin tzun cyuleja'tz. Chimolol tzun quib cyakil yi e' ajcaw nin junit ban chitxumu'n tan chibene'n tan yol tetz yi rey. Itzun yi cyopone'n nintzun cyaltz: “¡Ta' ilu' kajcaw, nink ben ẍkon yi tiempu' tetz ben k'ej ben sak!
6 Então foram todos juntos falar com o rei e disseram: — Que o rei Dario viva para sempre!
7 Ta' max c'u'lu' skibaj, na na kaj yil kal jun xtxolbil teru'. Kacyakil yi o' ajcaw tetz yi kanación, ja kamol kib tan xtxumle'n jun ley, nin ja bixe' ka'n, tan cawune'nu' tan telse'n yi jun leya'tz ẍchiwi' cyakil wunak. Nin yi ca'wl yi mbixe' ka'n i'tz: Cya'l jun yi nink meje' tan tak'le'n k'ej nka tan jakle'n ẍch'eybil tetz, tetz junt ryos nka tetz junt yaj, ma na ntin swutzu' tajwe'n tan chimejewe'n cu'n tan tak'le'n k'eju'. Yi jun leya'tz yi ja wi't bixe' ka'n, i'tz tetz jun ntzi' xaw sbne'. Ej nin ko at jun yil spaj yi jun ca'wla'tz, tajwe'n tan bene'n jo'li'n tera'tz ẍchixo'l león.
7 Todos nós que ocupamos posições de autoridade no reino, isto é, os ministros, os governadores, os prefeitos e as outras autoridades, nos reunimos e concordamos em pedir ao senhor que dê uma ordem que não poderá ser desobedecida. Ordene que durante trinta dias todos façam os seus pedidos somente ao senhor. Se durante esse tempo alguém fizer um pedido a qualquer deus ou a qualquer outro homem, essa pessoa será jogada na cova dos leões.
8 Cha'stzun te na kaj yil cawunu' te'j, nink ltalu' cuj sketz tan telse'n yi ca'wla'tz. Nin kol cu' swutzu', ba'n tzun cu' yi wi k'abu' te'j tan qui katx'ixpul yi jun leya'tz. Cawunku' chi yi ca'wl yi at skaxo'l yi o' aj Media tu Persia, yi cya'l jun na xitun jun ley yi na bixe' ka'n,” che'ch tzun yi e' ajcawa'tz bantz.
8 Portanto, ó rei, dê a ordem e a assine, a fim de que não possa ser anulada. De acordo com a lei dos medos e dos persas, essa ordem não poderá ser anulada.
9 Nintzun cu' yi jun xtxolbila's swutz yi rey. Cwe'n tzun yi wi k'abtz te'j.
9 O rei concordou; assinou a ordem e mandou que fosse publicada.
10 Itzun yi tbital Daniel yi nsken wi't cujij yi rey tan telse'n yi jun ca'wla'tz nintzun ben i'-tz tan nachle'n Kataj xe yi tetz ca'l. Yi topone'n nintzun je' jakol yi wentanu'il yi ca'l, yi na xmayinin kale atit Jerusalén, nintzun cu' mejloktz stzi' yi wentanu'a'tz. Ej nin ox tir na meje' i'-tz tan c'u'laje'n Ryos le jun k'ej, na ya'stzun yi tetz cstumbr.
10 Quando Daniel soube que o rei tinha assinado a ordem, voltou para casa. No andar de cima havia um quarto com janelas que davam para Jerusalém. Daniel abriu as janelas, ajoelhou-se e orou, dando graças ao seu Deus. Ele costumava fazer isso três vezes por dia.
11 Itzun bantz nintzun e' ben cobox yajtz tan xk'uke'n Daniel xe yi ca'l. Na tzun tzan cunin i' tan nachle'n Kataj yi cyopone'n yi cobox yaja'tz.
11 Os inimigos de Daniel foram juntos até a casa dele e o encontraram orando ao seu Deus.
12 Ma yi bene'n quilol yi ya'stzun na ban Daniel nintzun e' bentz tan xochle'n i' tetz yi rey. Itzun cyaltz yi cyopone'n:
12 Então foram procurar o rei a fim de falar com ele a respeito da ordem. Eles disseram: — Ó rei, o senhor assinou uma ordem que proíbe que durante trinta dias se façam pedidos a qualquer deus ou a qualquer outro homem, a não ser ao senhor. E a ordem diz também que quem desobedecer será jogado na cova dos leões. Não é verdade? O rei respondeu: — É verdade, e a ordem deve ser obedecida. De acordo com a lei dos medos e dos persas, ela não pode ser anulada.
13 Itzun yi cobox yaja'tz oque'n nintzun e' bantz ch'inch'uj tan xocho'n, itzun cyaltz:
13 Aí eles disseram ao rei: — Mas Daniel, um dos prisioneiros que vieram da terra de Judá, não respeita o senhor, nem se importa com a ordem, pois ora ao Deus dele três vezes por dia.
14 Yi tbital yi rey yi xtxolbile'j nintzun oc lac'puj jun chin bis tetz. Ej nin octz tan joyle'n klo' puntil tan claxe'n Daniel. Jun cu'n tzun k'ej ban i'-tz tan joyle'n puntil tan claxe'n klo'.
14 Ao ouvir isso, o rei ficou muito triste e resolveu salvar Daniel. Até o pôr do sol daquele dia, ele fez tudo o que pôde para salvá-lo.
15 Poro cyopone'n tzun junt tir yi cobox yaja'tz tan talche'n tetz yi rey, itzun cyaltz:
15 Os inimigos de Daniel foram falar de novo com o rei e disseram: — O senhor sabe muito bem que, de acordo com a lei dos medos e dos persas, nenhuma ordem ou lei assinada pelo rei pode ser anulada.
16 Baj nintzun c'u'l yi rey, nin cawunintz tan ticy'le'n tzaj Daniel nin tan bene'n jo'li'ntz ẍchixo'l yi e' león. Poro te yi ntaxk ben jo'li'n nintzun tal yi rey tetz Daniel:
16 Então o rei mandou que trouxessem Daniel e o jogassem na cova dos leões. E o rei disse a Daniel: — Espero que o seu Deus, a quem você serve com tanta dedicação, o salve.
17 Itzun yi nsken wi't copon Daniel ẍchixo'l yi e' txuc cawune'n nintzun yi rey tan lamche'n cu'n stzi' yi jul tan jun chin wutzile'n c'ub. Ej nintzun ben i' tan banle'n sellar tan yi tetz xmalk'ab. Ncha'tz e' ban yi e' mas ajcaw yi xomche'-tz te'j. Na yi cyajbil i'tz tan tele'n cu'n te'j yi ley yi nsken wi't bixe' cya'n.
17 Trouxeram uma pedra e com ela taparam a boca da cova. O rei selou a pedra com o seu próprio anel e com o anel das altas autoridades do reino, para que, mesmo no caso de Daniel, a lei fosse cumprida ao pé da letra.
18 Yi nsken wi't lamxij yi jul nintzun pakxij yi rey xe yi tetz ca'l kale na cawune't. Qui't tzun wan i'-tz tan paj bis. Ncha'tz qui't cujij tan cyoque'n yi e' aj kbetzum tan tocse'n e'chk son swutz. Nin qui nin wit i'-tz te yi jun ak'bala'tz tan paj yi bis yi at cu'nt te'j Daniel.
18 O rei voltou para o palácio, mas não comeu nada, nem se divertiu como de costume. E naquela noite não pôde dormir.
19 Pentlen tunin tzun xtx'ajoltz yi tule'n skil. Lajke'l nintzun bene'n i'-tz stzi' yi jul kale ate't yi e' txuc, tan xmaye'n Daniel.
19 De manhã, cedinho, ele se levantou e foi depressa até a cova dos leões.
20 Wi'nin tzun bisune'ntz yi topone'n stzi' yi jul. Tech tlen tunin tzun toque'ntz tan ẍchakle'n Daniel. Itzun taltz:
20 Ali, com voz muito triste, ele disse: — Daniel,
21 —Ilu' kareyil nink ben ẍkon yi tiempu' tan cawu'n.
21 Daniel respondeu: — Que o rei viva para sempre!
22 Quil bisunu' swe'j, na yi wetz inRyosil ja oc tan incolche'n na ja saj ẍchakol yi tetz ángel tan makle'n chitzi' cyakil yi e' león tan qui imbaje'n cya'n. Na sak swutz inRyosil yi qui'c mu'ẍ wil. Nin qui'c jun e'chk takle'n cachi' mimban swutzu', yi ilu' kareyil.
22 O meu Deus mandou o seu Anjo, e este fechou a boca dos leões para que não me ferissem. Pois Deus sabe que não fiz nada contra ele. E também não cometi nenhum crime contra o senhor.
23 Ej yi tbital yi rey yi xtxolbile'j wi'nin tzun stzatzine'ntz te'j. Lajke'l nintzun cawunin i'-tz tan telse'ne'l tzaj Daniel ẍchixo'l yi e' león. Ma yi tele'n tzaj qui'c nin mu'ẍ q'uixpnak te'j, na nternin k'uklij c'u'l i' te'j yi tetz Ryosil.
23 O rei, muito alegre, mandou que tirassem Daniel da cova. Assim ele foi tirado, e viram que nenhum mal havia acontecido com ele, pois havia confiado em Deus.
24 Ncha'tz cawunin yi rey tan chitz'amle'n cyakil yi e' yaj yi e' oc tan xochle'n Daniel. Yi chitx'amxe'n nintzun e' ben jo'li'ntz ẍchixo'l yi e' txuc tuml quixkel nin cyakil chinitxa'. Taxk nintzun chicwe'npone'ntz ẍchixo'l yi e' txuc yi chixe'te'n tan chibajse'n. Jalt nintzun yi chibakil cyaj cyentz.
24 Em seguida, o rei mandou que trouxessem os homens que tinham acusado Daniel. Todos eles, junto com as suas mulheres e os seus filhos, foram jogados na cova. E, antes mesmo de chegarem ao fundo, os leões os atacaram e os despedaçaram.
25 Tan yi xtxolbile'j nintzun el junt ca'wl tan yi rey Darío scyetz cyakil wunak bene'n tzi'n. Ja opon len chik'ab chicyakil. Qui'c na ban alchok jilwutz yolil na chiyol. Je na tal yi ca'wle'j: “Na waj yil jal tzatzin paz tzixo'l wok, nin yil jal yi ibanl.
25 Então o rei Dario escreveu uma carta para os povos de todas as nações, raças e línguas do mundo. A carta dizia o seguinte: “Felicidade e paz para todos!
26 Na waj cyakil yi axwok yi atix wok jak' inca'wl yil cxo'c wok tan banle'n tane'n yi jun ca'wle'j, na in nne'lsan. Na waj yil tzitek wok ẍchi' yi Ryos yi na tocsaj Daniel.
26 Eu ordeno que todas as pessoas do meu reino respeitem e honrem o Deus que Daniel adora. Pois ele é o Deus vivo, que vive para sempre. O seu reino nunca será destruído; o seu poder nunca terá fim.
27 I' yi aj colpinl, nin i' yi colol ketz, na na xcye' tan banle'n balaj milawr. Qui'c na ban mpe tcya'jk nka wuxtx'otx'. Na I' ncolon Daniel ẍchik'ab yi e' león.”
27 Ele socorre e salva; no céu e na terra, ele faz milagres e maravilhas. Foi ele quem salvou Daniel, livrando-o das garras dos leões.”
28 Ma tetz Daniel i' jun balaj ajcaw ban jak' ca'wl Darío. Ncha'tz ban i' yi toque'n cyen Ciro yi rey tetz Persia tan cawu'n Babilonia, ja jal wi'nin k'ej Daniel swutz yi junt reya'tz.
28 E Daniel continuou a ser uma alta autoridade no governo durante o reinado de Dario e depois durante o reinado de Ciro, da Pérsia .
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Daniel 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.