Daniel 4
Yi Antiw Bible / Yi Ac'aj Testament (AGUBL) vs NVT
1 Itzun yi tele'n tiemp nintzun stz'ib yi rey Nabucodonosor yi xtxolbile'j scyetz cyakil wunak yi ate' cwent Babilonia:
1 O rei Nabucodonosor enviou esta mensagem a povos de todas as raças, nações e línguas em todo o mundo: “Paz e prosperidade!
2 Ncha'tz na waj lwal tzitetz yi e'chk milawr yi ja bnix tan Ryos yi bintzi nin te'tz swi'baj.
2 Quero que todos saibam dos sinais e das maravilhas que o Deus Altíssimo realizou em meu favor.
3 At wi'nin milawr tuch', nin wi'nin na ke'l yab te'j. Na na cawun i' jalu' nin quil tz'el yi ca'wl tk'ab i' tetz ben k'ej ben sak.
3 Como são grandes seus sinais, como são poderosas suas maravilhas! Seu reino durará para sempre, e seu domínio, por todas as gerações.
4 ”Je yi xtxolbile'j yi na waj lwal: I yi insajle'n wetz, qui'c nin na imbislej. Tzatzin cu'n atin xe inca'l tan cawu'n. Qui'c nin mu'ẍ na imbislej na at tircu'n swuch'.
4 “Eu, Nabucodonosor, vivia em meu palácio, com todo conforto e prosperidade.
5 Poro itzun bantz, at tzun jun ak'bal, nicy' yi na chinwit, ja oc ẍchajol tib jun wutzicy' tzinwutz. Nin yi jun wutzicy'a'tz chin xo'wbil nin mban. Wi'nin tzun imbisune'ntz ta'n.
5 Certa noite, porém, tive um sonho que me assustou; enquanto estava deitado em minha cama, tive visões que me aterrorizaram.
6 Ja tzun che' inchak cyakil yi e' nachol yi ate' jak inca'wl tan chitx'olol klo' xo'l swetz yi mbi na elepont yi jun wutzicy'a'tz.
6 Por isso mandei chamar todos os sábios da Babilônia, para que me dissessem o que meu sonho significava.
7 Ma cyule'n cyakil yi e' nachol tzinwutz scyuch' yi e' aj wutz mes nin yi e' ak'ol ajtza'kl cwent cyakil ka'ama'l Babilonia, ja tzun wal yi inwutzicy' scyetz tan cyalol klo' yi mbi na elepont. Poro cya'l nin jun nxcye' tan talche'n swetz yi mbi eka'n ta'n.
7 Quando todos os magos, encantadores, astrólogos e adivinhos vieram, eu lhes contei meu sonho, mas eles não foram capazes de me dizer o que ele significava.
8 Wi'tzbil tlen ja ul Daniel tzinwutz, yi jun Daniela'tz yi ncha'tz Beltsasar na a'lchij tetz, chi na bi'aj inryosil. Nin ja wal yi inwutzicy' tetz, na nin el intxum tetz yi at porer Ryos te'j, yi Ryos yi wi'nin xanil. Je tzun yi xtxolbil yi wal tetz:
8 Finalmente, Daniel se apresentou diante de mim, e eu lhe contei o sonho. (Ele se chama Beltessazar, em homenagem a meu deus, e o espírito dos santos deuses está nele.)
9 ‘Ma jalu' Beltsasar, aẍ yi wi'tz nachol tzone'j. Ej nin na el intxum tetz yi xomij yi porer Ryos tzawe'j, yi Ryos yi wi'nin xanil. Nin na el intxum tetz yi na cxcye' tan ẍchajle'n yi e'chk takle'n yi qui na kaxcye' ketz te'j. Bit tzaj bin yi jun inwutzicy'e'j, nin alaj swetz yi mbi na elepont.
9 “Disse-lhe: ‘Beltessazar, chefe dos magos, sei que o espírito dos santos deuses está em você e que não há mistério que não possa resolver. Agora, diga-me o que meu sonho significa.
10 ’Tul inwutzicy', ja wil jun wi' tze' yi cho'n ẍch'uye'n nicy'al yi munt, nin chin wutz tkan nin ban.
10 “‘Enquanto estava deitado em minha cama, tive este sonho. Vi uma grande árvore no meio da terra.
11 Ẍch'uye'n nin ban yi wutz tkan. Nin ncha'tz chin c'atzaj nin bantz. Jalen tzi'n tcya'j mpone't yi wi'. Nin lajluch cu'n na quiltzaj cyakil wunak bene'n tzi'n wi munt.
11 A árvore cresceu e ficou muito alta e forte; chegava até o céu e podia ser vista por todo o mundo.
12 Chin yube'n yi xak nin wi'nin wutz njal. Ja tzun xcye' tan chic'a'che'n cyakil wunak. Ej nin cyakil yi e' txuc ja chopon tan muja'n tzak'. Ncha'tz cyakil yi e' ch'u'l, cho'n at chisoc wi'ak k'ab. Tan yi jun wi' tze'a'tz itz'e't cyakil yi e' yi ate' wi munt.
12 Suas folhas eram verdes e novas, e ela era cheia de frutos para todos comerem. Animais selvagens viviam à sua sombra, e aves faziam ninhos em seus ramos. O mundo todo se alimentava dessa árvore.
13 ’Jalt cuntunin bene'n wilol tul inwutzicy' tane'n yi cwe'n mule'n jun ángel yi ilol ketz.
13 “‘Então, enquanto eu sonhava, vi um mensageiro, um ser santo, que descia do céu.
14 Chin wi' nin tzun bantz tan yol. I tzun taltz: “Tamwok cu'n yi jun wi' tze'e'j. Ej nin tamwok len yi e'chk k'ab. Elken cyakil xak. Ej nin chit woklen yi wutz. Che'lken ojk yi e' txuc yi ate' txe'. Ej nin che'lken yi e' ch'u'l yi ate' wi k'ab.
14 O mensageiro gritou: ‘Derrubem a árvore e cortem seus ramos! Arranquem suas folhas e espalhem seus frutos! Espantem os animais selvagens de sua sombra e as aves, de seus ramos.
15 Poro yi xe' tu yi ta'kl, ba'n cyaj cyen jak tx'otx'. Ntin c'alwok cu'n tan caren, yi ch'ich' cu'n. Cyajk quen tu' xo'l xtze'. Ac'ok cu'n tan k'ab che'w. Cyajk quen tu'tz xo'l ch'im nin ẍchixo'l e' smaron txuc.
15 Mas deixem na terra o toco, com suas raízes, preso com um anel de ferro e bronze e cercado da relva verde. Que seja molhado pelo orvalho do céu e viva com os animais selvagens, em meio às plantas do campo.
16 Tz'ocopon xya'yil wi'. Tz'ocopon chi tane'n jun txuc. Juk cu'n yob sbne' tk'ab yi jun q'uixc'uja'tz.
16 Durante sete períodos, terá a mente de um animal selvagem em vez de mente humana.
17 Ya'stzun yi caws yi ja wi't bixe' cyak'un yi e' ilol ketz, yi e' ángel yi ate' tcya'j, bantz tele'n chitxum cyakil wunak tetz yi i'tz yi Ryos yi bintzi nin tetz yi na cawun squibaj cyakil e'chk nación bene'n tzi'n wi munt. Ntin i' na ak'on ama'l tan cawune'n jun. Ntin i' na ak'on ama'l tetz jun tan toque'n cyen tetz ajcaw tibaj jun nación. Qui'c na ban yi ko sloj wunak tu' i',” stzun yi ángel tul inwutzicy'.
17 Pois isso foi decretado pelos mensageiros; foi ordenado pelos seres santos, para que todos saibam que o Altíssimo domina sobre os reinos do mundo. Ele os dá a quem quer, até mesmo à pessoa mais humilde”.
18 ’Ya'stzun yi inwutzicy' yi nwil, yi in Nabucodonosor, rey tetz Babilonia. Ma jalu' bin Beltsasar, na waj yil tzawal swetz yi mbi na elepont inwutzicy'. Na cya'l nin jun scyeri yi e' nachol yi jak xcye' tan xtx'olche'n xo'l swetz. Poro na el intxum tetz yi cxcyek tan xtx'olche'n xo'l swetz na at yi espíritu tetz Ryos tzawe'j, yi Ryos yi wi'nin xanil.’
18 “‘Beltessazar, esse foi o sonho que eu, o rei Nabucodonosor, tive. Agora, diga-me o que ele significa, pois nenhum dos sábios de meu reino foi capaz de interpretá-lo. Mas você pode fazê-lo, pois o espírito dos santos deuses está em você’.”
19 ”Itzun yi tbital Daniel yi xtxolbila'se'j ninin tzun aj makij yi xew, na nin el xtxum tetz yi mbi na ele't yi inwutzicy'. Mas jun or qui nin jilon tan paj. Poro nintzun wal tetz: ‘Beltsasar, quil cxob tan talche'n puntil swetz,’ chinch bantz tetz.
19 “Ao ouvir isso, Daniel (também chamado Beltessazar), ficou atônito por algum tempo, atemorizado com o significado do sonho. Então o rei lhe disse: ‘Beltessazar, não se assuste com o sonho, nem com o seu significado’. “Beltessazar respondeu: ‘Meu senhor, gostaria que os acontecimentos prenunciados nesse sonho ocorressem a seus inimigos, e não ao rei!
20 Na yi jun wi' tze' yi ntilu' yi chin wutz tkan nin, yi ja jepon cu'n yi wi' jalen tzi'n tcya'j, nin yi ja quil cyakil wunak bene'n tzi'n wi munt,
20 A árvore que o rei viu crescia e ficava alta e forte; chegava até o céu e podia ser vista por todo o mundo.
21 nin yi chin yube'n nin yi xak, nin yi wi'nin wutz ntak', nin yi ja xcye' tan chic'a'che'n cyakil wunak scyuch' cyakil txuc yi ate' wi munt, nin yi nchopon cyakil txuc tan muja'n tzak' nka tan banle'n chisoc wi'ak k'ab,
21 Tinha folhas verdes e novas e era cheia de frutos para todos comerem. Animais selvagens viviam à sua sombra, e aves faziam ninhos em seus ramos.
22 i'tz jun elsawutzil yi ilu' teru'. Na ja jal wi'nin k'eju' nin wi'nin tajtza'klu' tan cawu'n bene'n tzi'n wi munt.
22 Essa árvore é o próprio rei. Pois o rei cresceu e se tornou forte e grande; sua grandeza chega até o céu, e seu domínio, até os confins da terra.
23 Ncha'tz ja tilu' ta' yi ncu'ul jun ángel yi ilol ketz tan talche'n yi xtxolbile'j: Tamwok cu'n yi jun wi' tze'e'j nin puch'wok cu'n. Poro cyajk cyen yi xe' tu yi ta'kl ttx'otx'. Nin c'alwok cu'n tan cobox caren yi ch'ich' cu'n tu brons. Ej nin cyajk cyen tu'tz xo'l xtze'. Ac'ok cu'ntz tan k'ab che'w. Cyajk cyen tu' ẍchixo'l smaron txuc. Na juk cu'n yob sbne' yi caws, stzun ángel bantz tul yi wutzicy'u'.
23 “‘Então o rei viu um mensageiro, um ser santo que descia do céu e que disse: ‘Derrubem a árvore e destruam-na! Mas deixem na terra o toco, com suas raízes, preso com um anel de ferro e bronze e cercado da relva verde. Que seja molhado pelo orvalho do céu e viva com os animais do campo por sete períodos’.
24 Ma jalu' bin ta', yi na elepont yi xtxolbile'j i'tz yi ja bixe' yi cawsu' tan yi Ryos yi bintzi nin te'tz.
24 “‘Este é o significado do sonho, ó rei, o que o Altíssimo declarou que acontecerá a meu senhor, o rei.
25 ’Je bin sbajok te'ju' ta': Tz'elepon laju'nu' ẍchixo'l wunak. Snajanku' ẍchixo'l smaron txuc. Sbajk ch'im tanu' chi na ban jun wacẍ. Stz'ac'oku' tan k'ab che'w. Ej nin yi jun cawsu'e'j juk cu'n yob sbne'. Quil je' jalen cu'n yil tz'ul tx'akx yi Ryos yi bintzi nin te'tz tc'u'lu', nin yil tz'el xtxumu' tetz yi at porer i', nin yi na cawun i' squibaj cyakil wunak. Ej nin quil tz'el yi cawsu' jalen yil tz'el xtxumu' tetz yi i' na ocsan e' ajcaw squibaj e'chk nación, quib yi tetz tajbil.
25 O rei será expulso do convívio humano e viverá nos campos, com os animais selvagens. Comerá capim, como os bois, e será molhado pelo orvalho do céu. Viverá desse modo por sete períodos, até entender que o Altíssimo domina sobre os reinos do mundo e os dá a quem ele quer.
26 Yi na elepont yi jun ca'wl yi a'lchij, yi cyajk cyen yi xe' tu ta'kl ttx'otx', na ẍchaj yi stz'ak'lokt junt tir ama'l teru' tan cawu'n. Poro jalen yil tz'el xtxumu' tetz, yi Ryos yi at tzi'n tcya'j, i' na cawun squibaj cyakil ajcaw tetz tzone'j wuxtx'otx'.
26 As raízes e o toco, porém, foram deixados na terra. Isso significa que o senhor receberá seu reino de volta quando tiver aprendido que o céu domina.
27 I bin jalu' ta', max c'u'lu', nink xomu' te yi xtxolbile'j yi swale' teru': Quil sjuchu' mas tilu', ma na pe nink sk'il cawunku'. Cyajscyenu' cyakil e'chk takle'n cachi' yi na banu'. Ej nin oku' tan quich'eye'n yi e' me'ba'. Kol sbanu' yi xtxolbila'tz, quicunin batz tz'el k'ajab Ryos te'ju', nin mben ẍkon mu'ẍt yi tiempu' tan cawu'n,’ stzun Daniel bantz swetz.”
27 “‘Ó rei Nabucodonosor, aceite meu conselho. Pare de pecar e faça o que é certo. Deixe seus pecados para trás e tenha compaixão dos pobres. Quem sabe, então, o rei continuará a prosperar’.”
28 Ja tzun el cu'n te'j cyakil yi xtxolbil yi a'lchij tetz Nabucodonosor.
28 “Tudo isso, porém, aconteceu ao rei Nabucodonosor.
29 Yi tele'n jun yob yi talche'n yi xtxolbila'se'j ja el cu'n te'j. Na at jun tir yi na xon i' tibaj yi xo'mbil yi ate'n tib yi ca'l kale na cawune't i'.
29 Doze meses depois, ele caminhava sobre o terraço de seu palácio na Babilônia
30 Itzun taltz: “¡Ilwoknin cyakil yi tnume'j! In bnol tetz. Ej nin tan yi wetz wajtza'kl ja bnix yi chin wutzile'n tnume'j. Ej nin ja bnix cyen wa'n tan cyaje'n cyen tetz jun techl yi in nchincawun tzone'j Babilonia, nin tan ẍchajle'n yi wi'nin weri ink'ej njal.”
30 e disse: ‘Vejam a grande cidade da Babilônia! Com meu próprio poder, construí esta cidade para ser o centro de meu reino e para mostrar o esplendor de minha majestade’.
31 Inin tzun na tzan yi rey tan yolche'n yi e'chk yola'se'j yi bene'n tbital yi jilone'n tzaj jun tcya'j. Itzun taltz: “Bit tzaj Nabucodonosor. Yi ca'wl yi at tak'ab tan cawu'n tibaj yi tnume'j tz'elepon ticy'le'n tak'ab, na qui't cẍcawun tibaj.
31 “Enquanto essas palavras ainda estavam em sua boca, veio do céu uma voz e disse: ‘Esta mensagem é para você, rei Nabucodonosor! Você não governa mais sobre este reino.
32 Ma na cẍelepon laju'n ẍchixo'l wunak. Ej nin cẍnajank ẍchixo'l smaron txuc. Nin yi awa', ch'im tu' sbne' tetz juk yob. Ya'stzun sbajok tzawe'j jalen cu'n yil tz'ul tx'akx Ryos tac'u'l. Ej nin jalen yil tz'ul tx'akx tac'u'l yi i'tz yi Ryos yi bintzi nin te'tz yi na cawun squibaj cyakil nación bene'n tzi'n wi munt. Qui'c nin jun ajcaw yi nink tz'oc quen ko nk'era'tz tajbil i',” stzun yi juna'tz ban tzaj.
32 Será expulso do convívio humano. Viverá nos campos com os animais selvagens e comerá capim, como os bois. Viverá desse modo por sete períodos, até que entenda que o Altíssimo domina sobre os reinos do mundo e os dá a quem ele quer’.
33 Ite'n nin te rata'tz yi tele'n cu'n te'j yi caws quib yi a'lchij tetz. Oque'n nintzun ban yab twi' nintzun el laju'n ẍchixo'l wunak. Ja baj ch'im ta'n chi na baj tan wacẍ, nin ja ac' cunin tan k'ab che'w. Chin xi' nin tzun ban cyakil yi wankil chi yi wankil jun txuc. Nin yi pac', cho'n cunin e' ban chi yi pac' jun q'uil q'uitx.
33 “Naquela mesma hora, a sentença se cumpriu e Nabucodonosor foi expulso do convívio humano. Passou a comer capim, como os bois, e foi molhado pelo orvalho do céu. Viveu desse modo até seu cabelo crescer como as penas das águias e suas unhas se parecerem com garras de pássaros.”
34 “Itzun yi njepon yi juk yob incawsa'tz, ja tzun ul tx'akx Ryos tinc'u'l, nintzun chinxmayin nintz tcya'j. Cha'stzun te tule'n yos swuch'. Ej nintzun wak' ink'ajsbil tetz yi Ryos yi bintzi nin te'tz. Nin ja xcon cobox yole'j wa'n tan tak'le'n k'ej Ryos, na yi i' tetz itz' nin, tetz ben k'ej ben sak.
34 “Passado esse tempo, eu, Nabucodonosor, olhei para o céu. Minha sanidade voltou, louvei e adorei o Altíssimo e honrei aquele que vive para sempre. “Seu domínio é para sempre, seu reino, por todas as gerações.
35 Ej nin ja el intxum tetz yi qui tunin k'usij yi e' wunak swutz i'. Ej nin ja el intxum tetz, yi na ban i' yi tetz tajbil tcya'j tu wuxtx'otx'. Nin cya'l jun yi nink xcye' tan xite'n yi tetz ca'wl; nin cya'l jun yi atk k'ej tan jakle'n tetz yi mbitzuntz yi na ban yi e'chk takle'n yi na ban.’
35 Comparados a ele, os habitantes da terra são como nada. Ele faz o que quer entre os anjos do céu e entre os habitantes da terra. Ninguém pode detê-lo nem lhe dizer: ‘Por que fazes essas coisas?’.
36 ”Te yi jun rata'tz ule'n nintzun ban yos swuch'. Ej nin ja no'c cyen junt tir tan cawu'n tibaj yi jun balaj tnume'j. Nin ja jalt wi'nin ink'ej. Na ncha'tz yi e' ak'ol wajtza'kl scyuch' yi e' wi'tz ajcaw yi nchicawun tzaj tzinxlaj, yi quibital yi tule'n yos swuch', nintzun e' ult tan injoyle'n, nin tan cyak'uje'n swe'j. Mast cunin tzun imporer jaltz swutz yi sajle'n.
36 “Quando minha sanidade voltou, também recuperei minha honra e a majestade de meu reino. Meus conselheiros e nobres me procuraram e fui restaurado ao meu reino, com muito mais honra que antes.
37 ”Cha'stzun te, yi in Nabucodonosor, wi'nin na wak' k'ej Ryos jalu' nin wi'nin na wek ẍchi' i'. Ncha'tz na wak' ink'ajsbil tetz, na i' yi wi'tz Rey yi at jalen tzi'n tcya'j, nin cyakil yi na bnix ta'n, chin tz'aknak cunin, na cyakil yi e' yi na cyocsaj quib nim, na cho'c juy ta'n. Nin qui na je' k'ab tib jun.”
37 “Agora eu, Nabucodonosor, louvo, glorifico e honro o Rei dos céus. Todos os seus atos são justos e verdadeiros, e ele tem poder para humilhar os orgulhosos”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Daniel 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.