2 Samuel 2
Yi Antiw Bible / Yi Ac'aj Testament (AGUBL) vs NVT
1 Ej i tzun yi baje'n wi' yi jun chuna'na'tz, nin tzun jak Luwiy tajtza'kltz tetz Kataj:
1 Depois disso, Davi perguntou ao S enhor : “Devo voltar para alguma das cidades de Judá?”. “Sim”, respondeu o S Então Davi perguntou: “Para que cidade devo ir?”. “Para Hebrom”, disse o S
2 Chibene'n tzun Luwiytz scyuch' yi cob txkel, Ahinoam yi aj Jezreel tu Abigail, yi txkelbe'n k'ajtzun Nabal yi aj Carmel.
2 Entao Davi partiu com suas duas esposas, Ainoã, de Jezreel, e Abigail, a viúva de Nabal, do Carmelo,
3 Ncha'tz nin e' ben tcy'al yi e' tamiw yi ilen nin xomche' te'j, scyuch' chinajal. Cho'n tzun cyopone'ntz tan chinajane'n le tnum Hebrón.
3 e também com os homens que o acompanhavam e suas famílias. Eles se estabeleceram nos povoados vizinhos a Hebrom.
4 Nin tzun opon chimolol quib cyakil yi e' yaj yi e' aj Judá le tnuma'tz, nintzun bixe' Luwiytz cya'n tetz chireyil.
4 Então vieram os homens de Judá e ungiram Davi rei do povo de Judá. Quando Davi soube que os moradores de Jabes-Gileade haviam sepultado Saul,
5 nin tzun e' ben cobox chakumtz ta'n tan talche'n scyetz yi e' aj Jabes: “Tak' tzaj Kataj wi'nin banl talma' squibu', na yi e' cyeru' ja chimuku' wankil k'ajtzun kareyil.
5 enviou-lhes a seguinte mensagem: “Que o S enhor os abençoe por terem sido tão fiéis a Saul, seu senhor, e lhe terem dado um sepultamento digno.
6 Ncha'tz nink tz'oc Kataj tan chiq'uicy'le'nu' nin qui'k che'lu' te'j c'u'l i'. Ma yi in wetz ilen nin quil che'lu' te inc'u'l, nin ilen nin tzimbne' jun ba'n scyeru', na chumbalaj nin yi cyajtza'klu' yi nchimuku' yi wankil k'ajtzun kareyil.
6 Que, em troca, o S enhor seja fiel a vocês e os recompense com sua bondade. E eu também os recompensarei pelo que fizeram.
7 Poro quiwit, quil chibisunu', qui'c na ban ko ja quim yi rey Saúl. Na yi e' aj Judá ja wi't no'c cyak'un tetz wi'tz chireyil,” stzun Luwiy bantz scyetz yi e' chakum tan chitxolil scyetz yi e' aj Jabes.
7 Agora que Saul está morto, peço que continuem a ser fortes e corajosos. E saibam que o povo de Judá me ungiu para ser seu novo rei”.
8 I tzun bantz yi Abner cy'ajl Ner yi wi'tz cyajcawil yi e' sanlar k'ajtzun Saúl, nin tzun ben tcy'al i' yi Is-boset, yi cy'ajl k'ajtzun Saúl le tnum Mahanaim.
8 Contudo, Abner, filho de Ner, comandante do exército de Saul, já havia levado Isbosete, filho de Saul, para Maanaim.
9 Cho'n tzun bixewe'ntz ta'n tetz rey cwent Gesuri, Jezreel, Efraín, Benjamín nin cwent tircu'n Israel.
9 Ali, proclamou Isbosete rei sobre Gileade, Jezreel, Efraim, Benjamim e sobre a terra dos assuritas e todo o restante de Israel.
10 At tzun Is-boset tul ca'wunak yob yi xe'te'ntz tan cawu'n cwent Israel, nin cob yob ban i' tan cawu'n. Ma yi e' xonl k'ajtzun Judá yi cyetz chireyil bantz i'tz Luwiy.
10 Isbosete, filho de Saul, tinha 40 anos quando começou a reinar sobre Israel, e reinou por dois anos. Enquanto isso, o povo de Judá permaneceu leal a Davi,
11 Juk tzun yob tu kak xaw ban Luwiy tan cawu'n cwent Judá, nin yi bajx tnum kale najewe't i' tan cawu'n i'tz Hebrón.
11 que fez de Hebrom sua capital e reinou sobre Judá por sete anos e meio.
12 Ej nin tzun e' eltzaj Abner le tnum Mahanaim tan cyopone'n le tnum Gabaón, na i' yi wi'tz bajxom squibaj yi e' sanlar cwent Is-boset, yi rey tetz Israel.
12 Certo dia, Abner, filho de Ner, conduziu as tropas de Isbosete, filho de Saul, de Maanaim para Gibeom.
13 Ma tetz Joab yi aj Judá, tal Sarvia, nin e' eltzajtz le tnum Hebrón na i' yi wi'tz bajxom squibaj yi e' sanlar cwent rey Luwiy. Cho'n tzun chic'ulul quibtz kale atit jun cu'lbil a' cwent Gabaón. Cho'n tzun baj cwe'n chinuc'ul quibtz tan oyintzi', jun tx'akaj le jun xlaj yi cu'lbil a'a'tz, ma junt tx'akaj le jalajt.
13 Ao mesmo tempo, Joabe, filho de Zeruia, saiu com as tropas de Davi e foi ao encontro deles na represa de Gibeom, onde os dois exércitos ficaram frente a frente, posicionando-se em lados opostos da represa.
14 Nin tzun tal Abner jun xtxolbil tetz Joab:
14 Então Abner disse a Joabe: “Proponho que alguns de nossos guerreiros lutem em confronto direto diante de nós”. “Está bem”, respondeu Joabe.
15 Ej cha'stzun te ẍchixo'l yi e' sanlar cwent Benjamín tu Is-boset yi cy'ajl k'ajtzun Saúl, nin e' icy' coblaj chakum cya'n ẍchiwutz. Ncha'tz e' ban yi e' sanlar yi ate' jak ca'wl Luwiy, nin e' icy' coblaj chakum cya'n ẍchiwutz.
15 Então foram escolhidos doze soldados de Benjamim para representar Isbosete, filho de Saul, e doze soldados para representar Davi.
16 Chicyakil cunin tzun yi e' chakuma'tz e' ben niltz tan chitz'amle'n chicontr. Itzun xi'il chiwi' chicontr tx'amx cya'n, jujun chan te jujun. Nin ben chikopol chispartz jak cyempl. Nin tan yi xtxolbila'tz cyakil yi e' chakuma'tz e' quim lentz. Cha'stzun te nin oc bi' yi jun luwara'tz tetz Helcat-hazurim, cwent Gabaón.
16 Cada um agarrou seu adversário pela cabeça e cravou a espada um no lado do outro, e todos morreram juntos. Por isso, desde então, esse lugar em Gibeom é conhecido como Helcate-Hazurim.
17 Chin xo'wbil nin ban yi oyintzi'a'tz tul yi jun k'eja'tz, na nin tz'akon Abner scyuch' cyakil yi e' sanlar cwent Israel, cyak'un yi e' sanlar Luwiy yi e' aj Judá.
17 Seguiu-se nesse dia uma violenta batalha, na qual Abner e os homens de Israel foram derrotados pelos soldados de Davi.
18 Xomche' yi ox tal Sarvia le oyintzi'a'tz yi na chibi'aj: Joab, Abisai tu Asael. Yi Asaela'tz elnak nin tcya'j, chi na ojkel jun masat xo'l ch'im.
18 Joabe, Abisai e Asael, os três filhos de Zeruia, participaram da batalha nesse dia. Asael, que era rápido como uma gazela,
19 Bene'n tzun xomok i'-tz wutz coc Abner tan stz'amle'n klo'. Qui nin tak' i' ama'l tetz tan tele'n ojkuj.
19 começou a perseguir Abner. Continuou decididamente em seu encalço, sem perdê-lo de vista.
20 Ma yi xmayine'n tzaj Abner wutz coc, nin tzun taltz:
20 Quando Abner olhou para trás e viu que ele se aproximava, perguntou: “É você, Asael?”.
21 Saje'n tzun tlol Abner:
21 “Saia do meu encalço!”, disse Abner. “Enfrente um dos soldados mais jovens e tome suas armas.” Mas Asael continuou a persegui-lo.
22 Saje'n tzun tlol junt tir Abner:
22 Mais uma vez, Abner o advertiu: “Pare de me perseguir! Não quero matá-lo. Como poderia encarar seu irmão Joabe?”.
23 Poro tan paj yi quinin oc yol Abner te wi' Asael, saje'n tzun xuyul Abner yi wi' yi tetz lans wutz c'u'l Asael. Cyecyen tunintz twankil Asael nin elpon wutz coc. Cho'n nin quime'n cyentz kale cwe't trimp. Nin cyakil yi e' yi xomche' tzaj nin tzun na chitxcye' cu'ntz tan xmaye'n yi wankil Asael yi nsken quim.
23 Asael, porém, se recusou a dar meia-volta, e Abner lhe cravou no estômago a parte de trás da lança, que saiu pelas costas. Asael caiu morto no chão. E todos que passavam por ali paravam ao ver Asael caído e morto.
24 Ma yi e' stzicy Asael yi Joab tu Abisai, qui nin tzun e' txcye' cu'n, ma na nin e' xom nin tan stz'amle'n Abner. Nsken cu' k'ej yi cyopone'n wi ju'wutz Ama, yi at swutzo'c tzaj yi tnum Gía, tul yi be' yi na ben le ama'l yi tz'inunin tu' cwent Gabaón.
24 Então Joabe e Abisai saíram em perseguição a Abner. O sol estava se pondo quando chegaram ao monte Amá, perto de Gia, no caminho para o deserto de Gibeom.
25 Cho'n tzun chimolol quib yi e' aj Benjamín scyuch' Abner wi jun ju'wutz, nin junit k'u'j e' bantz tan chibnol list quib tan oyintzi' junt tir.
25 Os soldados de Abner, da tribo de Benjamim, se reuniram no alto do monte para resistir ao ataque.
26 Ẍch'ine'n tzaj tzun Abner scyetz Joab:
26 Então Abner gritou para Joabe: “Será que não há como evitar matarmos uns aos outros? Não vê que isso só resultará em amargura? Quando você vai ordenar que seus homens parem de perseguir seus irmãos israelitas?”.
27 Bene'n tzun stza'wel Joab:
27 Joabe respondeu: “Só Deus sabe o que teria acontecido se você não tivesse falado, pois, se fosse preciso, nós os teríamos perseguido a noite toda”.
28 Cawune'n tzun i'-tz tan cwe'n e'chk chun, tan makle'n chiwutz yi e' sanlar tan chitanewe'n tan oyintzi'. Qui't tzun e' ben xomoktz tan chibiyle'n cu'n yi e' aj Israel.
28 Então Joabe tocou a trombeta e seus homens pararam de perseguir os soldados de Israel, e a batalha cessou.
29 Ma tetz Abner tan pakxe'n jalen Mahanaim nin tzun e' xon tul jun ak'bala'tz cyakil yi ama'l cwent Arabá. Nin ja xcon e'chk k'ab be' cya'n yi na icy' cu'n wi a' Jordán. Ncha'tz e' icy' cwent Bitrón, kalena's tzun cyopone'ntz le cyetz chi'ama'l, Mahanaim.
29 Durante toda aquela noite, Abner e seus homens recuaram pelo vale do Jordão. Atravessaram o rio, marcharam a manhã inteira e só pararam quando chegaram a Maanaim.
30 Ncha'tz Joab qui't oc ch'inch'uj tan stz'amle'n Abner, nin tzun octz tan chijutz'e'n cu'n yi e' tetz sanlar, nin octz tan cyajle'n. Kalena'tz tzun yi lajluchaxe'n yi e' quim wajxaklaj wi'tz ajcaw yi ate' jak' ca'wl Luwiy tuml yi Asaela'tz.
30 Enquanto isso, Joabe e seus homens também voltaram da perseguição a Abner. Quando Joabe fez a contagem, viu que faltavam apenas dezenove homens, além de Asael.
31 Ma yi e' yi xomij te Luwiy, ja lajluchax ẍchiwutz yi e' quim ox cient tu ox c'al xonl k'ajtzun Benjamín cya'n, tuml yi e' yi xomche' te Abner.
31 Os soldados de Davi, por sua vez, haviam matado 360 homens da tribo de Benjamim e dos demais soldados de Abner.
32 Ej ma wankil Asael, nin ben ticy'le'n jalen Belén, nin cho'n mukxe'ntz kale mukxe't yi k'ajtzun taj. Ma Joab scyuch' yi e' yaj yi xomche' te'j, baj cu'n tzun ak'baltz cya'n tan xo'n, nsken ul skil yi cyopone'n Hebrón.
32 Joabe e seus homens levaram o corpo de Asael para Belém e o sepultaram no túmulo de seu pai. Então caminharam a noite toda e chegaram a Hebrom ao amanhecer.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Samuel 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.