1 Samuel 30
Yi Antiw Bible / Yi Ac'aj Testament (AGUBL) vs NTLH
1 Ej i tzun bantz le toxi'n ke'j, opone'n nin tzun e' ban Luwiy Siclag, ma yi quilol, nsken wi't chicy'ak yi e' amalecita tul cyakil ama'l cwent Néguev. Nin xitu'n cu'n cyulej yi tnum Siclag nin nsken wi't tz'e' tircu'n.
1 Dois dias depois, Davi e os seus homens chegaram a Ziclague, a sua cidade. Enquanto ele havia estado fora, os amalequitas tinham invadido o Sul da terra de Judá e atacado Ziclague. Eles queimaram a cidade
2 Ncha'tz nin e' ben ticy'le'n cyakil yi e' xna'n pres, scyuch' chinitxajil scyuch' chicy'e'x yi ate' cyentz, poro cya'l jun quim cyak'un yi e' amalecita.
2 e prenderam todas as mulheres. Não mataram ninguém, mas foram embora e levaram todos como prisioneiros.
3 Ma yi cyopone'n Luwiy, nin yi quilol yi ocnak k'a'kl tircu'n nin yi nsken wi't chiben ticy'le'n chinajal pres,
3 Quando Davi e os seus homens chegaram, viram que a cidade tinha sido queimada e que as suas mulheres, os seus filhos e as suas filhas haviam sido levados embora.
4 wi'nin chibisune'n nin wi'nin chiẍch'ine'n tan o'kl jalen yi baje'n chiwalor.
4 Então Davi e os seus homens começaram a chorar e choraram até ficarem sem forças.
5 Ncha'tz nsken wi't chiben ticy'le'n yi cob txkel Luwiy yi Ahinoam yi aj Jezreel tu Abigail yi txkelbe'n k'ajtzun Nabal yi aj Carmel.
5 As duas mulheres de Davi, Ainoã, de Jezreel, e Abigail, viúva de Nabal, da cidade de Carmelo, também haviam sido levadas.
6 Wi'nin tzun bisune'n Luwiy ta'n. Nin jalt nin tan cyoque'n yi e' yi xomche' te'j tan biyle'n cu'n i' tan c'ub, na nsken wi't je' lajpuj chiwi' tan paj yi chibene'n ticy'le'n chinitxajil pres. Poro ilen nin k'uke' c'u'l Luwiy te Ryos.
6 Davi ficou então numa situação muito difícil, pois os seus homens estavam tão amargurados por ficarem sem os seus filhos, que falavam até em matá-lo a pedradas. Mas o Senhor , seu Deus, lhe deu coragem.
7 Bene'n tzun tlol tetz yi pale' Abiatar yi cy'ajl k'ajtzun Abimelec:
7 E ele disse ao sacerdote Abiatar, filho de Aimeleque: — Traga aqui o E Abiatar trouxe.
8 nin tzun jak i' tajtza'kltz tetz Ryos.
8 Então Davi perguntou a Deus, o Senhor : — Devo ir atrás desses invasores? Conseguirei pegá-los? Deus respondeu: — Vá atrás deles. Você os pegará e libertará os prisioneiros.
9 Lajke'l nin tzun e' bene'n Luwiytz scyuch' yi kak cient yaj yi xomche' te'j, nin e' opontz le ama'l Besor kale na xone't jun tal ne'ẍ a'.
9 Então Davi e os seus seiscentos homens saíram, e, quando chegaram ao ribeirão de Besor, alguns deles ficaram ali.
10 Cho'n tzun e' cyaje'n cyen cob cient-tz yi nsken wi't chik'e'xij, na qui jal chiwalor tan quicy'e'n. Ma Luwiy scyuch' yi cyaj cient, e' icy'tz tan chibene'n tan chitz'amle'n chicontr.
10 Davi continuou o seu caminho com quatrocentos homens. Os outros duzentos estavam cansados demais para atravessar o ribeirão e por isso ficaram para trás.
11 Nimix tiemptz cya'n tan xo'n yi chinoje'n cyen cobox ẍch'eyum Luwiy te jun aj Egipto yi coylij wi ch'im, nin opontz cya'n swutz Luwiy. Poro te ntaxk opon cya'n chin tajwe'n cunin cyak'ol mu'ẍ wa' tan jale'n walor i'.
11 Os homens de Davi acharam no campo um rapaz egípcio e o levaram a Davi. Deram ao rapaz comida, água,
12 Nin cyak' jun piẍ tort yi wutz ibẍ cu'n tetz, tu cob tort yi wutz uva cu'n yi skejt. Yi wi't wane'n, nin tzun jal mu'ẍ walor yi jun aj Egiptoja'tz, na nsken wi't el oxix k'ej ta'n tu oxix ak'bal yi qui na wan nin qui'c mu'ẍ tc'a'.
12 figos secos e dois cachos de passas. Ele havia ficado três dias e três noites sem comer, nem beber. Mas, depois de comer, as suas forças voltaram.
13 Jakol tzun Luwiy tetz:
13 Então Davi perguntou: — Quem é o seu dono? De onde você é? — Eu sou egípcio e sou escravo de um amalequita! — respondeu ele. — O meu dono me deixou aqui há três dias porque fiquei doente.
14 Nin cho'n xka'ke'n tan majle'n e'chk takle'n le ama'l yi at cwe'n tzi'n chi'ama'l yi e' cereteo. Ncha'tz chi'ama'l yi e' aj Judá tu chi'ama'l yi e' xonl k'ajtzun Caleb. Ncha'tz oc cyen k'a'kl yi tnum Siclag ka'n, stzun yi yaja'tz bantz.
14 Nós invadimos a terra dos queretitas, a região Sul de Judá e o território do grupo de famílias de Calebe e queimamos a cidade de Ziclague.
15 —¿Tzabne' pe' pawor swetz tan woponse'n kale ate't yi jun k'u'j alk'oma'tz? chij Luwiy tetz.
15 Então Davi lhe perguntou: — Você pode me levar até onde os amalequitas estão? — Sim, — respondeu ele — se o senhor prometer em nome de Deus que não me matará, nem me entregará ao meu dono.
16 Nin e' opontz kale ate't yi e' alk'oma'tz. Nsken tzun el chichitol quibtz tan ujle'n, nin benake' nin tan wa'a'n nin xc'ala'i'n nin wi'nin tzatzin na bajijtz ẍchixo'l tan yi e'chk takle'n yi baj chicambal le chi'ama'l yi e' filistey nin le chi'ama'l yi e' aj Judá.
16 Então ele levou Davi. Os amalequitas estavam espalhados por toda a região, comendo, bebendo e festejando por causa da grande quantidade de coisas que haviam tomado na terra dos filisteus e na terra de Judá.
17 Cyoque'n tzun Luwiytz tan oyintzi' scyuch'. Jalchan chixe'te'n tan chibiyle'n cu'n, nin jalen cwe'n k'ej chixcyewe'n. Cya'l nin tzun jun ẍchixo'l yi e' alk'oma'tz itz'ij cyentz, ntin yi cyaj cient yi xicye't nin e', na yi e' cyetz e' xcye' tan cyele'n ojk te'jak chicamey.
17 No dia seguinte ao amanhecer, Davi os atacou e lutou até o anoitecer. E nenhum deles escapou, a não ser quatrocentos rapazes que montaram camelos e fugiram.
18 Ma Luwiy, e' xcye' tan colpe'n junt tir yi e'chk takle'n yi el chimajol yi e' amalecita'tz. Ncha'tz xcye' i' tan chicolpe'n yi cob txkel.
18 Davi salvou todos os que tinham sido levados como prisioneiros, incluindo as suas duas mulheres, e trouxe de volta tudo o que os amalequitas haviam tomado.
19 Qui'c jun takle'n yi qui'k e' xcye' tan colpe'n, ma na ja chicambaj junt tir tircu'n. Ncha'tz qui'c nin jun nitxa' nka jun tijl c'u'lal nink tx'akxij, nka nink quim, ma na tircu'n xcye' Luwiy tan chicolpe'n.
19 Não ficou faltando nada: Davi levou de volta todos os filhos e todas as filhas dos seus homens e todas as coisas, grandes e pequenas, que os amalequitas haviam tomado.
20 Ncha'tz cambaj Luwiy cyakil awun yi el chimajol yi e' alk'oma'tz, chi tane'n cne'r tu wacẍ. Nin yi e' yi na chitzantz tan chilaje'n tzaj cyakil yi e'chk awuna'tz ja cyal: “Tircu'n yi awune'j ya'stzun yi ja xtx'ac Luwiy.”
20 Levou também todas as ovelhas e todo o gado. Então os homens de Davi levaram a ele os seus animais e disseram: — Estes animais são seus.
21 Ma yi cyopone'n Luwiy kale e' cyaje't cyen yi cob cient tuch' yi qui nin chitx'aj tan chixome'n nin scye'j, yi ate' cyen stzi' yi a' Besor, nin tzun e' eltzajtz tan chic'ulche'n. Nin tzun tziwunin Luwiytz scyetz.
21 Aí Davi voltou para o lugar onde estavam os duzentos homens que não tinham ido com ele e haviam ficado atrás, no ribeirão de Besor, por estarem muito cansados. Eles saíram ao encontro de Davi e dos seus homens. Davi chegou perto deles e os cumprimentou.
22 Poro at e' ẍchixo'l yi e' yi xomche' te Luwiy yi juntlen cyajtza'kl, nin chin xo'wbil nin e', na nin cyal: “Qui'c cuj tan kak'ol jun takle'n scyetz yi e' yi quinin chitx'aj tan chixome'n nin ske'j. Ma na ntin kak'e' quixkel tu chinitxa', nin junawes tajwe'n tan cyele'n skaxo'l,” che'ch coboxa'tz bantz.
22 Mas alguns homens ordinários e de mau caráter que tinham ido com Davi disseram: — Eles não foram conosco; por isso, não lhes daremos nada do que trouxemos. Eles podem pegar as suas mulheres e os seus filhos e ir embora.
23 —Axwok jun c'oloj wamiw, chij Luwiy, —ba'nt cu'n quil kaban yi jun ajtza'kla'tz, na ja oc Kataj tan kuch'eye'n, nin qui nin ntak' i' ama'l tan kaquime'n. Ncha'tz ja tak' i' ama'l sketz tan kaxcyewe'n tan chibiyle'n yi jun k'u'j alk'oma'tz yi e' oc tan kelse'n cu'n klo' swutz.
23 Mas Davi respondeu: — Meus irmãos, vocês não podem fazer isso com o que o
24 Ba'nt cu'n cya'l jun xom wi' te jun ajtza'kla'tz, na yil jatxlij yi e'chk takle'n yi nkacambaj, nicy' nin tu' nkaben. Na ite'n nin chik'eja'tz yi e' yi nchicyaj cyen tan q'uicy'le'n be'ch ketz, scyuch' yi e'u' yi nẍcha'ku' tan oyintzi', stzun Luwiy bantz.
24 Ninguém pode concordar com o que vocês estão dizendo! Tudo deve ser repartido em partes iguais: quem ficou atrás com a bagagem deve receber o mesmo que aquele que lutou na batalha.
25 Jetza'tz tzun xcone'n yi jun ajtza'kla'tz ẍchixo'l yi e' xonl Israel, nin iẍnin na bajije't jalu'.
25 Davi fez desta ordem uma lei . E até hoje ela é seguida em Israel.
26 Ej ma yi cyopone'n Luwiy le tnum Siclag, nin tzun octz tan jatxle'n e'chk oy scyetz yi e' tamiw, chi tane'n yi e' wi' banl wi' yi ate' jalen Judá. Tak' i' jun part scyetz, te yi jun c'oloj yi xcye' i' tan cambe'n scye'j yi contr. Ncha'tz ben tlol yi xtxolbile'j tetz yi e' ẍchakum tan talche'n scyetz yi e' wi' banl wi'a'tz: “ ‘Je jun oye'j tetz cyeru', i'tz jun part te yi ja chinxcye' tan majle'n len scyetz yi e' contr Kataj Ryos,’ ya's tzun tzitalwok scyetz,” stzun Luwiy ban nintz scyetz yi e' ẍchakuma'tz.
26 Quando Davi voltou para Ziclague, pegou parte do que havia tomado dos inimigos e mandou para os seus amigos, os líderes de Judá, com esta mensagem: — Este é um presente para vocês, tirado das coisas que nós tomamos dos inimigos de Deus, o
27 Ite'n nin ban i'-tz scye'j yi e' wi' banl wi' cwent Betel, nin yi e' yi ate' Ramot cwent Néguev. Nin ncha'tz ben oy ta'n tulak e'chk ama'l chi tane'n Jatir,
27 Davi mandou presentes aos líderes das seguintes cidades: Betel, Ramá, que fica ao sul de Judá, Jatir,
28 Aroer, nin le tnum Sifmot, nin le tnum Estemoa,
28 Aroer, Sifmote, Estemoa, Racal, Horma, Borasã, Atace, Hebrom; e também às cidades das tribos dos jerameelitas e dos queneus — todos os lugares onde Davi e os seus homens haviam estado.
29 nin le tnum Racal. Ncha'tz ben oy ta'n scyetz yi e' wi' banl wi' yi ate' tulak e'chk tnum cwent Jerameel ẍchixo'l yi e' quenita.
29 — ausente —
30 Nin ben oy ta'n le tnum Horma, tu Corasán, nin le tnum Atac tu Hebrón.
30 — ausente —
31 Ben len e'chk oy ta'n lakak ama'l kale e' icy'ake't tan ew ib scyuch' yi e' yi xomche' te'j.
31 — ausente —
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Samuel 30, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.