1 Samuel 17
Yi Antiw Bible / Yi Ac'aj Testament (AGUBL) vs BKJ
1 I tzun bantz nintzun e' mol quib yi e' sanlar cwent filistey tan oyintzi' junt tir scye'j yi e' xonl Israel. Cho'n tzun chimolol quibtz le ama'l Soco cwent Judá. Yi cyopone'n Soco cho'n cwe'n chicampament le ama'l Efes-damim yi at txo'l Soco tu Azeca.
1 Ora, os filisteus reuniram os seus exércitos para a batalha, e estavam reunidos em Socó, que pertence a Judá, e acamparam entre Socó e Azeca, em Efes-Damim.
2 Ncha'tz e' ban Saúl yi rey cwent Israel tu yi e' tetz sanlar. Cho'n tzun chimolol quibtz le joco'j yi na bi'aj Ela, nin cho'n e' cyaje'n cyentz cobox k'ej. Ej nin e' ban list quibtz tan oyintzi' scye'j yi e' filistey.
2 E Saul e os homens de Israel estavam reunidos, e acamparam junto ao vale de Elá, e ordenaram a batalha contra os filisteus.
3 Cho'n tzun chibnol list quib yi e' filistey wi jun ju'wtz. Ncha'tz e' ban yi e' xonl Israel, ntin cu'n yi joco'j cyaj cyen ẍchixo'l.
3 E os filisteus estavam de pé sobre um monte em um lado, e Israel estava de pé em um monte no outro lado; e entre eles havia um vale.
4 Tele'n tzaj tzun jun chin wutzile'n yaj ẍchixo'l yi e' filistey, i'tz jun wi'tz aj oyintzi'inl, yi aj Gat i'. Yi wutz tkan, at lo' mas ox metr, nin yi bi', i'tz Goliat.
4 E ali saiu do acampamento dos filisteus um campeão, chamado Golias, de Gate, cuja altura era seis côvados e um palmo.
5 At jun casco te'j wi' yi brons, nin at cyen jun chalec te'j yi ncha'tz i'tz brons, nin yi talal yi jun chaleca'ts i'tz jun quintal tu lajuj liwr.
5 E ele tinha um capacete de bronze sobre a sua cabeça, e estava armado com uma capa encouraçada; e o peso da capa era de cinco mil shekels de bronze.
6 Ncha'tz yi ch'ich' yi at tan colche'n yi wutz ẍch'ecy brons cu'n. Nin eka'n jun chin spar ta'n yi brons cu'n yi at tul soquil yi c'alije'n ta'n wutz coc.
6 E ele tinha caneleiras de bronze sobre as suas pernas, e um dardo de bronze entre os seus ombros.
7 Ma yi c'atzaj yi tkan yi lans yi cy'a'n ta'n ni'cu'n c'atzaj tu ox tkan xbil, nin yi cchilu' yi nim wutz yi at swi' yi lans i'tz coblaj liwr talal. Ej nin bajxij jun sanlar swutz yi cy'a'n jun chin makbil flech ta'n.
7 E a haste da sua lança era como um eixo de tecelão; e a ponta da sua lança pesava seiscentos shekels de ferro; e um que portava um escudo ia diante dele.
8 Yi tele'n tzaj Goliat ẍchixo'l yi e' tuch' nin tzun jilon tzajtz scyetz yi e' sanlar cwent Israel:
8 E ele se pôs de pé e gritou aos exércitos de Israel, e disse-lhes: Por que saístes para ordenar a vossa batalha? Não sou eu um filisteu, e vós servos de Saul? Escolhei um homem para vós, e deixai-o descer até mim.
9 Ej nin kol xcye' yi juna'tz swe'j, nin kol chinquim ta'n kocopon tzuntz cyakil o' yi o' filistey jak' ica'wl. Ma ko in wetz chinxcye' te'j, cxocopon tzuntz tetz ka'esclaw.
9 Se ele for capaz de lutar comigo, e me matar, então seremos vossos servos; mas se eu prevalecer contra ele, e o matar, então vós sereis nossos servos, e nos servireis.
10 ¡Ko at jun cham tzixo'l, or saje'n tan oyintzi' swe'j! na ẍchin tzaj Goliat scyetz.
10 E o filisteu disse: Eu desafio os exércitos de Israel neste dia; dai-me um homem para que possamos lutar.
11 I tzun yi tbital Saúl scyuch' yi e' tetz sanlar yi xtxolbil yi tal Goliat, nintzun e' xobtz nin cya'l jun nimsaj c'u'l tan oyintzi' tuch'.
11 Quando Saul e todos de Israel ouviram aquelas palavras do filisteu, eles ficaram desalentados, e grandemente temerosos.
12 I tzun bantz at tzun jun yaj aj Belén cwent Judá yi na bi'aj Isaí. Nin te yi jun tiempa'tz yi at tzaj Saúl tetz rey nsken tzun tijin c'u'l i'. Nin ate' wajxak cy'ajl yi jun yaja'tz, nin at jun yi na bi'aj Luwiy.
12 Ora, Davi era o filho daquele efrateu de Belém de Judá, cujo nome era Jessé; e ele tinha oito filhos; e o homem seguia entre os homens como um velho nos dias de Saul.
13 — ausente —
13 E os três filhos mais velhos de Jessé foram e seguiram Saul para a batalha; e os nomes dos seus três filhos que foram para a batalha eram Eliabe, o primogênito, e depois dele, Abinadabe, e o terceiro, Samá.
14 — ausente —
14 E Davi era o mais jovem; e os três mais velhos seguiram Saul.
15 Ilenin tzun na xa'k i' tan chixajse'n yi e' stzicy nin na ajt i'-tz Belén tan pstore'n yi tawun yi taj, na tal pstor cneru' tu' Luwiy.
15 Davi, porém, foi e retornou de Saul para alimentar as ovelhas do seu pai em Belém.
16 Ej, ma Goliat yi filistey, cha'tz cuntunin i'-tz tan chixuxe'n yi e' sanlar cwent Israel. Cyakil jalchan nin cyakil cwe'n k'ej na eltzaj tan chixuxe'n. Ya'stzun ban i'-tz tetz ca'wunak k'ej.
16 E o filisteu se aproximava pela manhã e ao anoitecer, e se apresentou durante quarenta dias.
17 At tzun jun k'ej nin tal Isaí tetz Luwiy, yi cy'ajl:
17 E Jessé disse a Davi, o seu filho: Toma agora para os teus irmãos um efa deste cereal tostado e estes dez pães, e corre até o campo aos teus irmãos;
18 Ncha'tz cy'ajnin lajuj ques, nin ak' cyen tetz yi ajcaw tetz yi jun k'u'j sanlar kale ate't awutzicy. Ej nin ilwe' tzaj yi ko ba'n ate't nin cy'ajtzaj jun e'ch takle'n tan ẍchajle'n swetz yi ko bintzij nin ba'n ate't, stzun Isaí bantz tetz Luwiy.
18 e carrega estes dez queijos até o capitão de mil, e observa como vão os teus irmãos, e toma deles garantia.
19 Ma tetz Saúl scyuch' yi e' stzicy Luwiy cho'n ate' cyetz tan oyintzi' scye'j yi e' filistey le joco'j yi na bi'aj Ela.
19 Ora, Saul e eles, e todos os homens de Israel, estavam no vale de Elá, lutando contra os filisteus.
20 Itzun le junt eklok, chin jalchan cunin tzun c'ase'n Luwiy nin bentz tan tak'le'n chiwa' yi e' stzicy yi ben tk'ol yi taj. Ma yi e' tawun apart junt cyaj cyentz tan chiq'uicy'le'n. Yi topone'n Luwiy le ama'l kale ate't yi e' stzicy nsken tzun chiwek quib yi e' sanlar tan oyintzi'.
20 E Davi se levantou cedo pela manhã, e deixou as ovelhas com um guardador, e pegou, e foi, como Jessé lhe havia ordenado; e ele veio até a trincheira, quando o exército estava avançando para a luta, e gritava para a batalha.
21 Na chiẍch'in lentz tan chiqiwsal quibtz, na nsken baj len chitxolil quibtz, list ate't tan oyintzi'. Ncha'tz quitane'n yi e' filistey.
21 Pois Israel e os filisteus haviam ordenado a batalha, exército contra exército.
22 Cyajcyen tu tzun tk'ol Luwiy yi chiwa' yi e' stzicy tetz yi jun yi at tan q'uicy'le'n yi e'chk ma'cl, tu yi chiwa' yi e' mas sanlar. Bene'n tzun i'-tz ẍchixo'l yi e' sanlar tan chijoyle'n yi e' stzicy nin tan jakle'n scyetz yi ẍe'n quitane'n.
22 E Davi deixou a sua carruagem na mão do guardador da carruagem, e correu para o exército, e veio e saudou os seus irmãos.
23 Poro te yi na chijilon Luwiy scyuch' yi e' stzicy, nintzun el tzaj junt tir Goliat ẍchixo'l yi e' sanlar cwent filistey tan xcy'aklil scye'j yi e' xonl Israel. Nin tzun ben tbital Luwiy yi yol yi jun wi'tz aj oyintzi'inla'tz.
23 E enquanto ele falava com eles, eis que surgiu ali o campeão, o filisteu de Gate, de nome Golias, dos exércitos dos filisteus, e falou segundo as mesmas palavras; e Davi as ouviu.
24 Wi'nin tzun chixobe'n yi e' aj Israel tetz, nin at e' yi e' el ojkuj swutz.
24 E quando viram o homem, todos os homens de Israel fugiram dele, e ficaram mui temerosos.
25 Nin at e' cyal: “Ilwok nin yi jun chin wutzile'n yaje'j yi na tzan tan telse'n kak'ej yi o' aj Israel, na yi tajbil i' i'tz tan toque'n jun tan oyintzi' te'j. Ej nin ja tal kareyil yi alchok scyetz yil xcye' te yi jun chin wutzile'n yaje'j, swak'e' wi'nin me'bi'l tetz, nin swak'e' inme'l tetz txkel. Ncha'tz quil tzinjak alcawal tetz najal i' sbne' opon tunintz,” stzun chij.
25 E os homens de Israel disseram: Vistes este homem que surgiu? Certamente ele subiu para desafiar Israel; e será que, o homem que o matar, o rei o enriquecerá com grandes riquezas, e lhe dará a sua filha, e fará livre a casa do seu pai em Israel.
26 Qui nin tbit David yi xtxolbila'se'j cha'stzun te, yi bene'n tbital Luwiy yi yol Goliat nintzun jak scyetz yi e' sanlar yi ate' naka'j:
26 E Davi falou aos homens que estavam junto a ele, dizendo: O que será feito ao homem que matar este filisteu, e remover a vergonha de Israel? Pois, quem é este filisteu incircunciso, para que grite desafio aos exércitos do Deus vivo?
27 Ite'n nin xtxolbil cyal yi e' sanlar tetz Luwiy chi yi nsken cyal squibil quib te yi mbi tz'ak'lok tetz jun yil xcye' tan biyle'n Goliat.
27 E o povo lhe respondeu desta maneira, dizendo: Assim será feito ao homem que o matar.
28 Yi tbital Eliab yi mbi'tz jak Luwiy scyetz yi e' sanlar, nintzun saj colp wi'-tz te yi titz'un, i tzun taltz tetz:
28 E Eliabe, seu irmão mais velho, ouviu quando ele falou aos homens; e a ira de Eliabe acendeu-se contra Davi, e ele disse: Por que desceste para cá? E com quem deixaste aquelas poucas ovelhas no deserto? Eu conheço o teu orgulho, e a inconveniência do teu coração; pois desceste para que pudesses ver a batalha.
29 —¿Mbi'tz ncu' injuchul jalcu'ne'j? stzun Luwiy, —na chinch wetz qui'c jun e'chk takle'n cachi' na chintzan tan banle'n, nin yol tu' na imban wetz, stzun i'.
29 E Davi disse: O que fiz eu agora? Não há uma causa?
30 Itzun yi nsken tal Luwiy yi e'chk yola'tz tetz yi stzicy, nintzun el jatxol tibtz te'j. Nin ben jakol ite'n nin xtxolbila'tz tetz junt sanlar, nin ite'n nin a'lchija'tz tetz i'.
30 E ele se virou dele para outro, e falou da mesma forma; e o povo lhe respondeu novamente da forma anterior.
31 At tzun e' yi quibit yi mbi cu'n na tzan Luwiy tan jakle'n, nintzun e' bentz tan xtxole'n tetz Saúl. Ej nin yi tbital Saúl yi puntil, nintzun el mantartz ta'n tan ẍchakle'n Luwiy.
31 E quando as palavras que Davi falou foram ouvidas, eles as relataram diante de Saul; e ele mandou buscá-lo.
32 Itzun yi tpone'n Luwiy swutz Saúl nintzun tal Luwiy tetz:
32 E Davi disse a Saul: Que não falhe o coração de nenhum homem por causa dele; o teu servo irá e lutará contra este filisteu.
33 —Cuquen yaj, qui'c rmeril tan abene'n achuc tan oyintzi' te yi jun yaja'tz, na yi aẍatz aẍ xicye't. Ma yi jun yaja'tz i' jun wi'tz aj oyintzinl jetz yi juyil tzaj, stzun yi rey Saúl tetz Luwiy.
33 E Saul disse a Davi: Tu não estás apto para ir contra este filisteu e contra ele lutar; pois não passas de um jovem, e ele um homem de guerra desde a sua mocidade.
34 —Ta', yi in wetz yi in ẍchakumu', in pstor yi e' tawun intaj. Poro quinin ben intzakpul jun cneru' tetz jun txuc. Na at jun tir ja chinxcye' tan colpe'n jun ne'ẍ cne'r tja'j jun león, ite'n nin bana's tk'ab jun oso.
34 E Davi disse a Saul: O teu servo cuidava das ovelhas do seu pai, quando apareceu um leão, e um urso, e tomou um cordeiro do rebanho;
35 Na yi na ben cya'n, na chinxom nin wutz chicoc tan chitz'amle'n jalen yi na chinxcye' tan majle'ne'l tzaj le chitzi', poro yi na cho'c yi e' txuca'tz tan inchi'le'n klo', na chinxcye' tan chibiyle'n cu'n, na na chinxcye' tan jak'e'n chitzi'.
35 e eu saí atrás dele, e o feri, e o livrei da sua boca; e quando ele se levantou contra mim, eu o peguei pela barba, e o feri, e o matei.
36 Ya'stzun na wulej, qui'c na ban ko i'tz jun león nka jun oso. Ma jalu' ilu' jun c'oloj wajcawil, yi nink tak'u' ama'l swetz, ya'stzun sbajok te yi jun filistey yi na tzan tan chixo'wse'n yi e' sanlaru', poro yi e' sanlaru' e' ẍchakum yi Ryos yi itz' nin tetz.
36 O teu servo matou tanto o leão, como o urso; e este filisteu incircunciso será como um deles, pois está desafiando os exércitos do Deus vivo.
37 Na yi ko ja oc Wajcaw tan incolche'n tk'ab jun león nin tk'ab jun oso, ncha'tz sbne' i' tan incolche'n tk'ab yi jun kacontra'tz, stzun Luwiy tetz yi rey Saúl.
37 Além disso, disse Davi: O SENHOR que me livrou da pata do leão, e da pata do urso, livrar-me-á da mão deste filisteu. E Saul disse a Davi: Vai, e o SENHOR seja contigo.
38 Cawune'n tzun Saúl tan wekle'n Luwiy te yi tetz ma'cl yi na xcon ta'n tetz oyintzi'. Je' jun casco te wi' Luwiy yi brons cu'n, nin oc jun chalec te'j yi ch'ich' cu'n.
38 E Saul armou Davi com a sua armadura, e colocou um capacete de bronze sobre a sua cabeça; também o armou com uma capa encouraçada.
39 Ej nin oc yi spar Saúl xe c'u'l. Nintzun piltz tan xo'n tu yi e'chk ma'cla'tz, yi inak cu'n toque'n bajx tir te'j. Poro quinin tzun a'w xo'n ta'n tuch', nin ben tloltz tetz Saúl.
39 E Davi cingiu a sua espada sobre a sua armadura, e experimentou ir; pois ele não a tinha provado. E Davi disse a Saul: Não posso ir com estas coisas; pois não as provei. E Davi as tirou de si.
40 Nin tzun bentz tan ticy'le'n tzaj yi tal xtx'amij, tu yi tetz xc'oxl yi cy'a'n cyen tu' ta'n. Nin tzun octz tan joyle'n o' tal ne'ẍ c'ub le tkambil a', nin cu' nintz ta'n le tal ne'ẍ sam yi ilen nin cy'a'n ta'n jak' k'ab. Ntina'tz tetz ma'cl ben tcy'altz, nin bentz tan oyintzi' te yi jun filisteya'tz.
40 E ele tomou na mão o seu cajado, e escolheu para si cinco pedras lisas do ribeiro, e as colocou em um alforje de pastor que ele tinha, em uma bolsa; e a sua funda estava na sua mão; e ele se aproximou do filisteu.
41 Ma yi Goliat cheb cuntu' na ẍkans tzaj tib kale atit Luwiy, bajx cuntu' yi ẍch'eyum swutz, yi cy'a'nl tetz yi makbil flech.
41 E o filisteu avançou e se aproximou de Davi; e o homem que carregava o escudo ia adiante dele.
42 Ma yi saje'n xmayil Goliat Luwiy, nintzun tze'en cu'ntz tan telse'n k'ej, nin tan paj yi chin nitxaje't nin i'.
42 E quando o filisteu olhou e viu Davi, ele o desdenhou; pois ele não passava de um jovem, ruivo e de boa aparência.
43 —¿In pe' jun tx'i' yi ncẍsaj tan imbiyle'n tan tze' tu'? chij.
43 E o filisteu disse a Davi: Sou eu um cão, para que venhas a mim com varas? E o filisteu amaldiçoou Davi em nome dos seus deuses.
44 —Ma jalu', ẍquimok wa'n, nin swak'e' yi awankil tetz chiwa' ku's. Nin tetz chiwa' yi e' smaron txuc, stzun Goliat tetz Luwiy.
44 E o filisteu disse a Davi: Vem até mim, e eu darei a tua carne às aves do céu, e aos animais do campo.
45 —Qui'c na ban, stzun Luwiy, —xconk yi sparu' tu yi lansu' tanu' tan oyintzi' swe'j. Ma yi in wetz qui'c e'chk ma'cl cy'a'n wa'n, poro nocpon tan oyintzi' te'ju' tan bi' Kataj Ryos yi cya'l na xcye' quen te'j, yi chiRyosil yi e' sanlar cwent Israel yi na tzanu' tan chixo'wse'n.
45 Então disse Davi ao filisteu: Tu vens a mim com uma espada, e com uma lança, e com um escudo; mas eu vou a ti em nome do SENHOR dos Exércitos, o Deus dos Exércitos de Israel, a quem tu desafiaste.
46 Ej nin ja wi't tak' Wajcaw ama'l swetz tan inxcyewe'n te'ju'. Squimoku' wa'n, tz'elepon inkuxul yi wi'u', nin ẍchiquimok cyakil yi e' sanlar yi xomche' te'ju'. Ej nin swak'e' yi chiwankil scyetz ku's nin scyetz smaron txuc. Ej nin yil quibit cyakil wunak bene'n tzi'n, tz'elepon chitxum tetz yi at jun ketz kaRyosil yi o' xonl Israel yi at wi'nin ẍchamil.
46 Neste dia o SENHOR te entregará na minha mão; e eu te ferirei, e arrancarei de ti a cabeça; e darei as carcaças dos exércitos dos filisteus neste dia para as aves do céu, e para os animais selvagens da terra, para que toda a terra possa saber que há um Deus em Israel.
47 Ej nin cyakil yi e' yi ate' tzone'j tz'elepon chitxum tetz yi nk'e'tz tajwe'n tan xcone'n lans nka spar tan Ryos tan kacolche'n, na tz'ocpon i' tan oyintzi' scye'ju' tetz ketz kaxel jalu', nin stk'e' ama'l sketz tan kaxcyewe'n scye'ju', stzun Luwiy tetz Goliat.
47 E toda esta assembleia saberá que o SENHOR não salva com espada e lança; pois a batalha é do SENHOR, e ele te entregará nas nossas mãos.
48 Saje'n tzun Goliat tan biyle'n klo' Luwiy, poro lajke'l nintzun bnol list tib Luwiy tan biyle'n Goliat.
48 E sucedeu que, quando o filisteu se levantou, e veio e se aproximou para se encontrar com Davi, Davi se apressou e correu em direção ao exército para encontrar o filisteu.
49 Bene'n tzun Luwiytz tan je'se'n tzaj jun tal c'ub tul yi tal ne'ẍ sam yi at jak' k'ab, nin octz ta'n tc'u'l yi xc'oxl. Bene'n tzun jo'liltz. Noje'n quen tzuntz wutz plaj yi jun chin yaja'tz. Yi noje'n cyen yi c'ub wutz plaj, saje'n tzun jokloktz wuxtx'otx'.
49 E Davi pôs a sua mão na sua bolsa, e dali tomou uma pedra, e a atirou, e feriu o filisteu na sua testa, de modo que a pedra afundou-se na sua testa; e ele caiu com a sua face em terra.
50 Ya'stzun bantz yi xcyewe'n Luwiy te Goliat. Qui nin xcon spar ta'n, ma na jun tu' xc'oxl tu jun tal c'ub xcon tan biyle'n cu'n.
50 Assim, Davi prevaleceu sobre o filisteu com uma funda e com uma pedra, e feriu o filisteu, e o matou; porém não havia espada na mão de Davi.
51 Yi saje'n jokloktz Goliat wuxtx'otx', lajke'l nin tzun bene'n Luwiytz tan je'se'n tzaj yi spar yi at wutz coc Goliat nin cu' wi'tzaltz, nin octz tan kuxle'n len yi wi' yi jun chin yaja'tz.
51 Assim Davi correu e se pôs de pé em cima do filisteu, e tomou a sua espada, sacou-a da sua bainha e o matou, e com ela ele cortou sua cabeça. E quando os filisteus viram que o seu campeão estava morto, eles fugiram.
52 Ej nin yi quilol yi e' aj Israel yi ya'stzun bajij, nin e' ẍch'intz nin e' xomnintz tan chibiyle'n cu'n tul yi be' jalen le tnum Gat. Ncha'tz at e', e' xom nin tan chibiyle'n cu'n yi e' yi e' opon cunin swutz yi sawanil yi tnum Ecrón. Nin tul cyakil yi be' yi na el Saaraim tan topone'n jalen Gat tu Ecrón, wi'nin alma' filistey ban cyentz tbe'.
52 E os homens de Israel e de Judá levantaram, e gritaram, e perseguiram os filisteus, até chegar ao vale, e aos portões de Ecrom. E os feridos dos filisteus caíram pelo caminho de Saaraim, até Gate e até Ecrom.
53 Itzun yi nsken chixcye' yi e' xonl Israel scye'j yi e' filistey, nintzun e' pakxij le chicampament chicontra'tz nin ben chimajol cyakil yi nojcyentz ẍchiwutz.
53 E os filhos de Israel retornaram da perseguição aos filisteus, e espoliaram as suas tendas.
54 Ma tetz Luwiy, nintzun aj tcy'al yi wi' Goliat jalen Jerusalén. Ma yi e'chk ma'cl Goliat cho'n cyaje'n cyen ta'n le tetz mantial yi at le chicampament yi e' xonl Israel.
54 E Davi tomou a cabeça do filisteu, e a trouxe a Jerusalém; mas colocou a sua armadura na sua tenda.
55 Poro te ntaxk xcye' Luwiy tan biyle'n cu'n Goliat, nin yi bene'n i' tan oyintzi' te'j nin tzun jak Saúl tetz Abner yi cyajcawil yi e' tetz sanlar:
55 E quando Saul viu Davi avançar contra o filisteu, ele disse a Abner, o capitão do exército: Abner, este jovem é filho de quem? E Abner disse: Como vive a tua alma, ó rei, não sei dizer.
56 —Wajcaw, cuyu' impaj, poro qui na wil na' lo' scyetz taj i', chij Abner.
56 E o rei disse: Investiga quem é o pai desse rapaz.
57 Itzun bantz yi xcyewe'n Luwiy te Goliat, nin te yi cy'a'n yi wi' Goliat ta'n, nintzun ben tcy'al Abner i' swutz yi rey Saúl.
57 E quando Davi retornava do massacre do filisteu, Abner o tomou, e o trouxe diante de Saul, com a cabeça do filisteu na sua mão.
58 Yi cyopone'n swutz Saúl nintzun jaktz tetz Luwiy:
58 E Saul lhe disse: De quem tu és filho, jovem homem? E Davi respondeu: Sou filho do teu servo Jessé, o belemita.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Samuel 17, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.