Mateus 9

I 'utz laj tzij re i dios (ACR-ACC) vs ARA

Sair da comparação
ARA Almeida Revista e Atualizada 1993
1 Teʼuri i Jesus xoc chupam jun bárco y xa ʼax chic chʼaka alagun y xupon chic pu tinimit.
1 Entrando Jesus num barco, passou para o outro lado e foi para a sua própria cidade.
2 Are ʼuri cʼamtal bi jun achi ruʼ, siquirnak u chʼacul, ʼo chuwa chʼat. Niʼpa i je cʼamawnak lok, lic cul qui cʼux che i Jesus. Ire, are xril ile, xu bij che i iwab:
2 E eis que lhe trouxeram um paralítico deitado num leito. Vendo-lhes a fé, Jesus disse ao paralítico: Tem bom ânimo, filho; estão perdoados os teus pecados.
3 Je ʼo jujun aj tijonel re i ʼatbal tzij je ʼo chila. Ique xqui bij chiquiwach: “I achi-ri cu kajsaj u ʼij i Dios ruʼ u tzij,” xqui bij.
3 Mas alguns escribas diziam consigo: Este blasfema.
4 I Jesus retaʼam chic wach que tijin chu chʼobic, rumal-i xu bij chique:
4 Jesus, porém, conhecendo-lhes os pensamentos, disse: Por que cogitais o mal no vosso coração?
5 Ile, n-cʼax tu bixquil chi “Ya xcuytaj a mac.” Are i cʼax u bixquil are iri: “Chat walijok, y chat binok,” are ile cʼax u ʼonquil che jun winak.
5 Pois qual é mais fácil? Dizer: Estão perdoados os teus pecados, ou dizer: Levanta-te e anda?
6 Xui-ri, yin chi in Achi aj Chicaj, quin ʼalijinsaj ʼut chi ʼo pinʼab quin cuy ni qui mac i winak waral chuwach i jyub taʼaj —xu bij i Jesus chique. Teʼuri xu bij che i achi chi siquirnak:
6 Ora, para que saibais que o Filho do Homem tem sobre a terra autoridade para perdoar pecados — disse, então, ao paralítico: Levanta-te, toma o teu leito e vai para tua casa.
7 I achi sic xwalijic y xa ʼe che rachoch.
7 E, levantando-se, partiu para sua casa.
8 I winak, are xquilo, xe oc ʼil che y xqui coj u ʼij i Dios man u yom jun chique chi ʼo puʼab que rutzirsaj i winak, xak cresaj i qui mac.
8 Vendo isto, as multidões, possuídas de temor, glorificaram a Deus, que dera tal autoridade aos homens.
9 I Jesus xel chila; are ca tijin chi be, xril jun aj tzʼonol alcawal, ma Matéo u bi, chi cul pu qʼuijibal.
9 Partindo Jesus dali, viu um homem chamado Mateus sentado na coletoria e disse-lhe: Segue-me! Ele se levantou e o seguiu.
10 I Jesus xe ʼe junam cuʼ u tijoxelab pa rachoch i ma Matéo. Are que tijin chi waʼim, xak xe upon juban chic aj tzʼonol alcawal, xak juban chic ajmaquib, que ʼe qui tija qui wa cuʼ.
10 E sucedeu que, estando ele em casa, à mesa, muitos publicanos e pecadores vieram e tomaram lugares com Jesus e seus discípulos.
11 ʼO jujun aj Fariséo winak xe quilo, y xqui bij chique u tijoxelab i Jesus:
11 Ora, vendo isto, os fariseus perguntavam aos discípulos: Por que come o vosso Mestre com os publicanos e pecadores?
12 I Jesus xu ta ile chi xqui bij, y xu bij chique:
12 Mas Jesus, ouvindo, disse: Os sãos não precisam de médico, e sim os doentes.
13 Je i ta u be bien wach usucʼ i tzij-i chi i tzʼibtal can chupam u wuj i Dios chi cu bij: “Are i cwaj yin are quiwil toʼbal qui wach i loʼcʼanij; n-are ti u sujuxic i chicop chinwach.” Queje ile u bim can i Dios —xu bij i Jesus chique—. Yin in cʼun-nak in aj siqʼuil que i ajmaquib, man quiqui jalwachij qui cʼaslemal. N-in ta cʼun-nak cumal i je ʼutz chuwach i Dios —xu bij i Jesus chique.
13 Ide, porém, e aprendei o que significa:
14 Teʼuri i u tijoxelab i ma Wan aj kajsanel ya, xe upon ruʼ i Jesus y xqui bij che:
14 Vieram, depois, os discípulos de João e lhe perguntaram: Por que jejuamos nós, e os fariseus [muitas vezes], e teus discípulos não jejuam?
15 I Jesus xu bij ʼuri i tijojbal tzij-i chique:
15 Respondeu-lhes Jesus: Podem, acaso, estar tristes os convidados para o casamento, enquanto o noivo está com eles? Dias virão, contudo, em que lhes será tirado o noivo, e nesses dias hão de jejuar.
16 —Mi jun cu cʼojoj jun u ʼuʼ ʼel ruʼ jun chʼakap cʼojbal cʼacʼ, man i cʼojbal cʼacʼ xa ca tzajic y cu rakchʼij i cʼul ʼel; ruʼ ile coʼon mas nim i rakchʼijnak.
16 Ninguém põe remendo de pano novo em veste velha; porque o remendo tira parte da veste, e fica maior a rotura.
17 Xak queje ile, mi jun cu cʼol i víno cʼacʼ chupam i ʼel tak surum, man we queje quiqui ʼan ile, xa ca rakchʼij i surum. Queʼelok, coʼon mal i surum, y ca sach i víno. Rumal-i, ʼo u chac cocsax i víno cʼacʼ chupam i surum cʼacʼ; queje ile ʼutz queʼelic che queb —xu bij i Jesus chique.
17 Nem se põe vinho novo em odres velhos; do contrário, rompem-se os odres, derrama-se o vinho, e os odres se perdem. Mas põe-se vinho novo em odres novos, e ambos se conservam.
18 I Jesus, are ca tijin chu bixquil ile chique, xak teʼet xupon jun achi ruʼ, chi nim u patan chiquixol i aj Israel. Xuqui chuwach i Jesus cʼa chuwach ulew y xu bij che: —Cuymac, Ta, jun in miʼal cʼa te xcamic —coʼono—. Xui-ri, we ta cat ʼe yet wuʼ, xui ca ya a ʼab puwi y ca cʼun chic sak chuwach —xu bij.
18 Enquanto estas coisas lhes dizia, eis que um chefe, aproximando-se, o adorou e disse: Minha filha faleceu agora mesmo; mas vem, impõe a mão sobre ela, e viverá.
19 I Jesus xwalijic y xe ʼe ruʼ, junam cuʼ u tijoxelab.
19 E Jesus, levantando-se, o seguia, e também os seus discípulos.
20 Are que tijin chi be, ʼo jun ixok chiquixol i winak chi je teren chirij. I ixok-le, ʼax iwab wi; cablajuj junab ʼo chic che chi cril i riqʼuil congan; n-ca tani taj. Ire xtejeb pan chirij i Jesus y xu yin pan u chiʼ u ʼuʼ,
20 E eis que uma mulher, que durante doze anos vinha padecendo de uma hemorragia, veio por trás dele e lhe tocou na orla da veste;
21 man xu chʼob pu cʼux: “Quin utzir na we tene quin yin pichʼ u ʼuʼ,” xu bij.
21 porque dizia consigo mesma: Se eu apenas lhe tocar a veste, ficarei curada.
22 Are xu chap u ʼuʼ, i Jesus xu naʼo; xu pisquilij rib, xu takej pan i ixok y xu bij che:
22 E Jesus, voltando-se e vendo-a, disse: Tem bom ânimo, filha, a tua fé te salvou. E, desde aquele instante, a mulher ficou sã.
23 Xqui maj chubi qui be, y xe upon ruʼ rachoch i achi chi nim u patan. Xril i Jesus chi je yij chic i aj bixanel re i mukunic, xak niʼpa i winak ʼis que siqʼuin che oʼej,
23 Tendo Jesus chegado à casa do chefe e vendo os tocadores de flauta e o povo em alvoroço, disse:
24 xu bij ʼuri chique:
24 Retirai-vos, porque não está morta a menina, mas dorme. E riam-se dele.
25 N-ta coʼono, ire xe resaj bic; teʼuri xoc bi pa ja, y xu chap che u ʼab i ali; are ʼuri ire xwalijic.
25 Mas, afastado o povo, entrou Jesus, tomou a menina pela mão, e ela se levantou.
26 Rumal i u ʼanom-le, weʼ xqui ta rason i winak ronojel i jyub-le, chi Jesus u walijsam i ali.
26 E a fama deste acontecimento correu por toda aquela terra.
27 Are xel i Jesus chila, je ʼo queb mawach xe terej chirij; xe oc chi sicʼ che.
27 Partindo Jesus dali, seguiram-no dois cegos, clamando: Tem compaixão de nós, Filho de Davi!
28 Are xoc i Jesus ruʼ ja, xak i mawach xe tejeb pan ruʼ. Are ʼuri xu bij chique:
28 Tendo ele entrado em casa, aproximaram-se os cegos, e Jesus lhes perguntou: Credes que eu posso fazer isso? Responderam-lhe: Sim, Senhor!
29 Teʼuri i Jesus xu yin i qui baʼwach, y xu bij chique,
29 Então, lhes tocou os olhos, dizendo: Faça-se-vos conforme a vossa fé.
30 Teʼuri i qui baʼwach xutzir na. I Jesus lic xu bij chique:
30 E abriram-se-lhes os olhos. Jesus, porém, os advertiu severamente, dizendo: Acautelai-vos de que ninguém o saiba.
31 Xui-ri, are xe ʼel bic, xqui jek u bixquil chique conojel i winak re i jyub-le.
31 Saindo eles, porém, divulgaram-lhe a fama por toda aquela terra.
32 Are xe ʼe ique, xe cʼun chal juban winak, cucʼam li jun achi mem. Memernak na rumal itzel tew ʼo che.
32 Ao retirarem-se eles, foi-lhe trazido um mudo endemoninhado.
33 I Jesus xresaj bi itzel tew che, i achi juntir xu jek chʼawic. I winak lic xqui bisoj rumal. Xqui bij:
33 E, expelido o demônio, falou o mudo; e as multidões se admiravam, dizendo: Jamais se viu tal coisa em Israel!
34 Xui-ri, i aj Fariséo xqui bij:
34 Mas os fariseus murmuravam: Pelo maioral dos demônios é que expele os demônios.
35 I Jesus xe u solij ronojel tak i tinimit, ronojel tak i aldéa. ʼIs xoc pa tak molbalʼib que i aj Israel winak, xa ʼe u tijojbej que i winak chila; xa ʼe u paxsaj i ʼutz laj tzij chique i winak, xu bij chi petnak chic i u ʼatbal tzij i Dios chique. Xak xe rutzirsaj bi chi cʼaxil, bi chi yobil, ʼo chique.
35 E percorria Jesus todas as cidades e povoados, ensinando nas sinagogas, pregando o evangelho do reino e curando toda sorte de doenças e enfermidades.
36 Are xe ril i winak, lic cʼax xu na pu cʼux, man que cʼachiric, lic n-ta jun que towic; xe rilo pacha juban chij, n-ta que ucʼaw u tzam chique.
36 Vendo ele as multidões, compadeceu-se delas, porque estavam aflitas e exaustas como ovelhas que não têm pastor.
37 Are ʼuri xu bij chique u tijoxelab:
37 E, então, se dirigiu a seus discípulos: A seara, na verdade, é grande, mas os trabalhadores são poucos.
38 Rumal-i, chi tzʼonoj che i Rajaw i chac chi que u tak bi mas mocom pa jachʼ —xu bij chique.
38 Rogai, pois, ao Senhor da seara que mande trabalhadores para a sua seara.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.